Punt i apart

L’agost del 2003 iniciava aquesta aventura. M’acabava de traslladar de pis al carrer Sant Isidor i aquest nom va servir també per batejar un nou espai en la meva vida. Un espai virtual per atendre les urgències d’una personalitat curiosa i inquieta, aficionada al cinema més que a qualsevol altra cosa, ben atenta al món i amb moltes ganes d’acostar-me als altres, a vosaltres. 1425 entrades més tard puc dic que gràcies a l’Espai Isidor he descobert i gaudit del gran plaer de compartir passions i vicis, he expiat alguns dimonis, he fet aflorar inquietuds que desconeixia i també he vist néixer nous projectes i amistats. Més d’una dècada transitant en aquest espai, amb més o menys assiduïtat, amb èpoques de gran apassionament i temporades de crisi, com ha de ser en les relacions de llarga durada, les que valen la pena, les que més marca ens deixen.

Ha arribat el moment de fer un punt i apart. Sona a tòpic però no sóc capaç de trobar una forma millor d’expressar-ho. En el darrer any la meva vida professional ha patit una transformació tan gran que ha acabat tocant profundament moltes altres facetes personals. Sóc la mateixa Judith que va obrir tímidament l’Espai Isidor per parlar de cinema, però també sóc una altra Judith deu anys més gran, amb pols a les sabates, amb algunes vivències a la motxilla, amb nous reptes per davant.

M’agradaria que m’acompanyessiu en el nou viatge que ara comença. Ja no serà a l’Espai Isidor sinó en un altre espai més personal que, una dècada més tard, m’atreveixo a signar amb nom propi. Un nou blog per tornar a començar, per seguir parlant de cinema, d’art, de comunicació, de totes aquestes urgències que em resisteixo a deixar desateses. Un nou lloc per trobar-nos, per parlar, per tornar-nos a enamorar.