Cinema i Empresa: 'El Capital' i l'abús dels bancs

A l’escena final de la pel·lícula ‘El Capital', de Costa Gavras, un alt executiu de la banca insta el president de l’entitat bancària a dirigir-se al consell d’administració que l’acaba de nomenar. “Digui’ls el que volen sentir”, li demana. I el president del banc els diu: “Soc el seu Robin Hood modern, seguirem robant els pobres per donar-ho als rics”. Amb aquesta contundent afirmació, robar als pobres per donar als rics, el director d’origen grec Costa Gavras expressa la seva crítica vers el funcionament del sistema financer, que apareix a ‘El capital’ com a gran responsable de la crisi econòmica per l’aplicació d’un capitalisme salvatge i la desmesurada ambició dels seus responsables.

El film es basa en la novel·la homònima escrita por Stéphane Osmont, que l‘any 2004 ja posava en relleu les deficiències del sistema financer capitalista.



Amb un clar afany crític i provocador, el cert és que Costa Gavras ha fet a ‘El capital’ un clarificador retrat del funcionament de la banca i dels processos especulatius que han acabat fent esclatar una crisi internacional d’efectes devastadors. Amb gran ironia i humor negre, la pel·lícula mostra l’ascens d’un cínic empleat de banca, Marc Tourneil, (interpretat per Gad Elmaleh) que, en plena crisi econòmica, veu l’oportunitat d’escalar posicions al banc on treballa fins a convertir-se en una de les persones amb més poder i influència del sector i del país.



Tot aquest procés que seguirà Marc Tourneil és el pretext per reflectir les operacions legals, però sobretot il·legals, en la gestió dels bancs. A través de la relació de Tourneil amb diferents personatges, a més, Costa Gavras va introduint alguns temes interessants de debat, que tenen com a comú denominador l’ambició desmesurada del sistema capitalista i la influència del diner (“el diner és l’amo”, diu un dels personatges) en la presa de decisions en altres àmbits com el polític o el social.

“Son uns nens grans que es diverteixen, i se seguiran divertint fins que tot rebenti”, expressa Marc Tourneil al final de la pel·lícula en referència als banquers. Una frase visionària en un moment en què els privilegis i indemnitzacions milionàries als banquers són motiu d’indignació general. El film, amb atmosfera i ritme de thriller polític, és una terrorífica metàfora del món actual i una advertència sobre el futur, molt negre si deixem que bancs, governs i ciutadans continuïn en mans, únicament, dels diners.