A la seva darrera pel·lícula, ‘Blue Jasmine’, Woody Allen retrata la caiguda en desgràcia d’una dona de l’alta societat novaiorquesa que es troba de cop i volta sense diners després que es descobreixi que el seu marit ha comès un frau fiscal. El retrat sobre els efectes de l’especulació que han portat a la crisi econòmica connecta ‘Blue Jasmine’ amb un dels films anteriors del director de Manhattan, ‘Match Point’. En aquest cas, el protagonista és un ambiciós professor de tennis de classe baixa que aspira a ascendir socialment al preu que sigui. Les seves accions, que tenen a veure amb la sort, conviden a reflexionar sobre el paper que l’atzar té en les nostres vides, en les relacions personals i, per extensió, també en les decisions empresarials.
‘Match Point’, protagonitzada per Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johansson, gira al voltant de l’ambició, l’amoralitat, el desig, la manca d’escrúpols i, sobretot, l’atzar que mou l’existència humana. La primera escena ja deixa clara les intencions del film. Sobre el pla congelat d’una pilota de tennis que toca la xarxa abans que puguem veure de quin costat cau, una veu en off reflexiona sobre els moments decisius i sobre la manera com l’atzar pot influir en decisions capitals per la nostra vida. Aquest atzar és el que determinarà també la trajectòria de Chris Wilton, el protagonista de ‘Match Point’, per a qui l’ascens social no serà fruit de l’esforç, la planificació i la recerca d’uns objectius, sinó de la sort més absoluta.
Allen, que aprofita aquest argument per tornar a parlar de conflictes ètics i morals com ja va fer a films anteriors com ‘Delitos y faltas’ o a la mateixa ‘Blue Jasmine’, planteja en el guió de ‘Match point’ un gir irònic amb el que sembla voler dir que tot sembla predeterminat per l’atzar. Atzarosament és com Chris resolt el conflicte amb la seva amant Nola, de la que es vol deslliurar quan es converteix en un llast pel seu ascens socials. Però també serà gràcies a la sort –perquè ell no té cap objectiu i és indiferent a tot- com Chris arribarà a ocupar un càrrec de responsabilitat en una empresa i a casar-se amb una jove de bona família.
“Més val tenir sort que talent” és una de les primeres frases que es diuen a la pel·lícula. I tot i que en el seu argument no va més enllà, una de les preguntes que ens podem fer al final de ‘Match Point’ és quan de temps Chris pot ser capaç de mantenir un status aconseguit a cop d’atzar enlloc d’haver-se guanyat la seva posició gràcies a l’esforç, els mèrits propis i la planificació. Perquè, com diu el mateix protagonista en un altre escena, “espanta pensar en quantes coses s’escapen del nostre control”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada