diumenge, de novembre 17

Le quattro volte: Valors en el món rural

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDzTTaoHEewfu3kkp8fXnqS3BwXUgnCvgiLE-zDu3BMyxu4D8qMZcy5qLThB3hqNzQeJS5DfJjbxis99_kni0WpoP7XiVgvkuUrRBuj8lWgg6mKnqptpGamQCqu_mfuhVbP2cO/s1600/frammartino_le+quattro+volte+5.jpg

Els valors de la vida rural tenen a veure amb tot allò que ens connecta amb la terra i el cicle de la vida. Una cita atribuïda a Pitàgoras assegura que en aquest cicle vital, l’ésser humà viu quatre vides successives contingues unes dins les altres. Segons aquesta teoria, l’home és un mineral format per sals, aigua i matèria orgànica; també és un vegetal, perquè es nodreix, respira i es reprodueix: és un animal amb constància del món extern, imaginació i memòria; i per últim, és un ésser racional que té voluntat i raona.

Prenent aquesta reflexió com a punt de partida, la pel·lícula Le quattro volte intenta posar en imatges les quatre vides de l’home. Ho fa resseguint l’activitat en un petit poble de muntanya de Calabria. El director Michelangelo Frammartino ordena la pel·lícula en quatre episodis, el primer dels quals té com a protagonista un vell pastor de cabres a punt de morir. La segona part segueix la vida d’una cabreta des del seu naixement. En la tercera part, dedicada a les plantes, la pel·lícula se centra en els arbres del bosc i, en concret, en la presència d’un arbre que finalment serà tallat per convertir-se en l’objecte d’una celebració folkclòrica tradicional del poble. Finalment, l’arbre es converteix en carbó que servirà per alimentar els focs de les cases.

En una suggerent combinació de documental i ficció, poesia i realisme, Le quattro volte reflecteix d’una manera ben particular aquest cicle vital que relaciona l’home amb l’entorn i la natura. El film, sense diàlegs i basat únicament en les imatges i el so ambient, planteja una experiència estètica que convida, al mateix temps, a reflexionar sobre la manera en què aquestes “quatre vides” de l’home es relacionen i el defineixen.