Cinema i Empresa: Up in the air': com gestionar els acomiadaments*

 

Amb la crisi econòmica provocant reestructuracions i acomiadaments, les empreses i els seus departaments de recursos humans han hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. La pel·lícula Up in the air (Jason Reitman, 2009), que té com a protagonista a un gestor d’acomiadaments per a empreses, proporciona alguns pistes sobre allò que s’hauria de tenir en compte a l’hora de manejar els recursos humans de qualsevol organització.

Es gestiona amb persones, no amb coses  
Up in the air confronta dos models diferents de fer front a la tasca d’acomiadar una persona de la seva feina. El personatge interpretat per George Clooney viatja d’una punta a l’altra del país per notificar l’acomiadament a l’afectat cara a cara. La seva nova companya de feina (Anna Kendrick), proposa un nou model d’acomiadament per videoconferència, fred i distant. Cap dels dos models pot estalviar el tràngol que un acomiadament suposa per al treballador.

Què marca la diferència? Entendre l’altre com una xifra freda o bé, com una persona. Clooney ha entès que, fins i tot en processos tant durs, hi ha unes normes no escrites, mentre que Kendrick intenta modificar el sistema sense entendre quin element s’hi gestiona. Aquesta incapacitat de posar-se en la pell de l’altre explica també el fracàs de moltes iniciatives empresarials.

Convertir les crisis en oportunitats
En una de les seqüències del film, veiem com els dos personatges responen a la reacció d’un home que acaba de ser acomiadat. Mentre que el personatge d’Anna Kendrick recorre a arguments freds i impersonals que només fan augmentar el desesper del treballador acomiadat, Ryan (Clooney) apel·la a unes emocions ben diferents: “vostè ara té una oportunitat, és com renéixer”, li diu al treballador, remetent-lo als somnis i anhels de joventut que mai va poder fer realitat.



Establir vincles i compromís
Paradoxalment, el personatge de Clooney es defineix pel seu desarrelament i incapacitat d’establir relacions. Quan no es dedica a la gestió de l’outplacement, pronuncia conferències de motivació empresarial en les quals, precisament, intenta convèncer de la importància de “buidar la motxilla” i moure’s lleuger per la vida. En el discurs sobre dofins i taurons, recorda que “moure’s és viure” i que per poder-se moure per la vida “s’ha de cremar tot i començar sense res”.

Al final de la pel·lícula, ell mateix se n’adona de l’absurditat d’una vida marcada per aquesta desafecció. El protagonista d’Up in the air és bo en la seva feina de gestor d’acomiadaments perquè ell és el primer que no vol mantenir vincles ni compromisos amb res ni ningú. Aplicat al món de l’empresa, cal reflexionar sobre com funcionaria una organització on els seus treballadors no tinguessin cap mena d’implicació personal ni emocional.


*Aquest article ha sortit publicat originàriament a la secció Cinema i Empresa del diari digital Via Empresa