dijous, de març 21

Anna Karenina: Referències

Mentre li segueixo donant voltes a la recent adaptació d'Anna Karenina, m'he dedicat a buscar alguns paral·lelismes i referències en el món de l'art que crec que el director Joe Wright ha pogut -o no- tenir en ment quan rodava.  En tot cas, aquí us deixo algunes connexions que a mi m'ha suggerit la sensacional estètica de la pel·lícula.





Una de les que trobo més clares, i que estaria força justificat, és la influència de la pintura realista d'Ilya Repin, pintor contemporani de Tolstoi, a qui va retratar en diverses ocasions, i amb el que compartia algunes idees polítiques i socials. Segurament Joe Wright ha vist uns quants quadres de Repin per recrear l'ambientació i els vestits de la Rússia del segle XIX que retrata a la pel·lícula. En aquesta web podeu veure l'obra completa de Repin, inclosos els retrats de Tolstoy, però jo m'he fixat especialment en aquest retrat de Zesar Kjui que es pot veure a la galeria Tretyakov de Moscou, i que trobo que guarda alguns paral·lelismes amb la caracterització de Jude Law com a Karenin.




A banda del realisme rus, crec que a 'Anna Karenina' hi ha força influència de la pintura impressionista. Aquí teniu aquest exemple. El fotograma correspon a la seqüència de la carrera de cavalls, i el quadre del pintor impressionista americà Charles Courtney Curran.





Un altre exemple claríssim de la influència impressionista a la Karenina del Wright és aquesta imatge de la protagonista passejant pel camp amb una umbrella. Pràcticament idèntica al quadre de Monet, una de les moltes versions que va fer de dones amb parasols.





En aquest cas no crec que la referència fos deliberada, però el pla em remet directament al quadre més famós de Friedrich. La imatge correspon a l'escena en què Lyovin, dalt del paller, veu passar Kitty en el carruatge.

 

Tornant a les influències de la pintura russa, aquí dalt teniu un altre moment de l'escena de Lyovin al paller, i un paisatge d'Isaak Levitan. I a sota, us deixo un fotograma de l'escena dels segadors i la versió del mateix tema que va fer el pintor rus Grigory Myasoyedov.



Tant Levitan com Myasoyedov, juntament amb Repin, van formar part del col·lectiu d'artistes anomenats "els itinerants", que van desenvolupar el realisme crític i van defensar la democratització de la pintura.



Aquesta cita no crec que me la discuteixi ningú. En una de les nombroses seqüències de balls que hi ha a Anna Karenina, apareix aquesta escenografia directament inspirada en el disseny de Schinkel pel muntatge de 1815 de La Flauta Màgica de Mozart. Segurament la recordeu també de la pel·lícula Amadeus, ja que la van fer servir a la pel·lícula i al disseny del cartell.



I acabo amb una interpretació molt personal, que potser us sembla estranya o polèmica, però em va semblar veure la imatge de la Medusa en el primer pla de Keira Knightley-Anna Karenina en la seqüència del post-part, el moment en què s'enfronten cara a cara el seu marit i el seu amant.

4 comentaris :

Josep M.Cortina ha dit...

Un treball de recerca magnífic i amb unes conexions ben clares.

Molt millors que les que es presenten a l'exposició de Caixaforum sobre Pintura i fotografia, que segueix una mateixa lína de recerca, però molt menys aconsseguida. Felicitats

Juan González ha dit...

Felicidades Judit, un magnífico trabajo. Encuentro muy acertados los ejemplos que pones. Aún no he visto la película, pero esto que dices la hace más interesante si cabe.
¡Qué suerte que seas de los nuestros!,

carme ha dit...

Benvolguda, estic impressionada!!He vist la pel.lícula abans de llegir els teus comentaris, però sabia que els havies fet i tota l'estona vaig estar pensant que estavem davant d'una immensa informació pictòrica i documental.
Moltíssimes gràcies per situar-nos, ens ajuda a disfrutar-ho encara més.
Carme

Judith Vives ha dit...

Gràcies, amics, pels vostres comentaris i per visitar aquest blog.
Fins aviat!