Mentre que un film tan mediocre com ‘El lado bueno de las cosas’ s’emporta el ressò mediàtic per la seva nominació als Oscar i altres premis, una petita joia com ‘Las ventajas de ser un marginado’ corre bastant el risc de passar desapercebuda en la voràgine d’estrenes comercials que hi ha entre gener i març. I és una llàstima, perquè la pel·lícula de Stephen Chbosky, que es basa en un text de tints autobiogràfics, guarda certs paral·lelismes amb ‘El lado bueno de las cosas”, sobretot en allò que té a veure amb la superació d’un trauma que acaba afectant a la salut mental dels protagonistes. En el cas del film que ens ocupa, el protagonista és un adolescent solitari, que ha vist com el seu millor amic s’ha suïcidat i que viu marcat per la mort de la seva tieta. El noi, que comença el curs en un nou institut com un “marginat”, acabarà trobant un cercle d’amics la relació amb els quals li obrirà el camí al procés d’acceptació i recuperació dels seus propis problemes personals. Res de tot aquest argument, però, es preveu en el plantejament ni el títol de la pel·lícula, que es presenta en aparença com una típica comèdia de nerds d’institut, en la línia del cinema que lidera actualment Jude Apatow i companyia. Tot i els punts que tenen en comú, el film de Chbosky avança per altres derroters, en un bon equilibri entre humor, comèdia romàntica i drama, en una mostra molt notable d’aquesta mena de subgènere que són les pel·lícules sobre l’aprenentatge de la vida a mesura que un es fa gran.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada