Austeritat

Aprofitant que la revista Valors dedica el seu número de març a l'austeritat, he escrit aquest comentari sobre Turin Horse, que va ser una de les millors pel·lícules de l'any passat:

El caballo de Turín (Turin Horse) és una pel·lícula austera que parla sobre l’austeritat. A partir de l’episodi que va marcar la fi de la trajectòria de Friedrich Nietzsche, el director hongarès Bela Tarr ha rodat una pel·lícula que des d’una radical economia de mitjans narratius i de forma clarament al·legòrica ens alerta de la progressiva degradació i decadència del món i els seus habitants. El 3 de gener de 1889, a Turín, Nietzsche es va abraçar plorant a un cavall esgotat i maltractat pel seu cotxer. Després d’aquest episodi, el filòsof alemany va deixar d’escriure per caure en el mutisme i la bogeria. Tarr segueix amb la seva càmera el cavall i el seu conductor, per mostrar-nos a través de la seva asfixiant rutina quotidiana els petits indicis d’una inefable decadència. La pel·lícula, que dura dues hores i mitja, està rodada en blanc i negre, i consta de només una trentena de plans i molts menys diàlegs, la majoria dels quals reincideixen de forma repetitiva en mostrat el mode de vida auster d’un pare i una filla que sobreviuen en la més angoixosa de les misèries. Amb el so d’un vent furiós i una banda sonora igualment repetitiva, Tarr evoca una atmosfera gairebé apocalíptica que ajuda a comprendre el subtil missatge entre línies d’aquesta pel·lícula que exemplifica molt bé l’austeritat. La de l’estil del director, que sembla depurar tot artifici per anar a buscar una mena d’essència cinematogràfica. També la dels dos protagonistes, que pràcticament no parlen, no mengen i no interactuen, aïllats en un paratge oblidat i hostil, enmig d’un perpetu temporal de vent que sembla anunciar l’arribada de temps encara pitjors. Hipnòtica, imponent i desconcertant, ‘El caballo de Turin’ acaba amb una llarguíssima fosa a negra sobre els dos personatges que, immòbils, es veuen abocats a l’austeritat i la misèria encara per venir. Un missatge encriptat amb el que Béla Tarr, que ha anunciat que aquesta serà la seva última pel·lícula, ha volgut llençar un darrer missatge d’alerta sobre el futur de la humanitat.

Article publicat a laRevista Valors