Avui s’estrena una petita joia del cinema independent, ‘Blue Valentine’. Protagonitzada per dues de les estrelles més “trendy” del moment, Ryan Gosling i Michelle Williams, el film és el primer llargmetratge de Derek Cianfrance i una actualització inconfessa d’aquell clàssic d’Stanley Donen ‘Dos en la carretera’. Com en aquell film d’Audrey Hepburn, ‘Blue Valentine’ també relata la història d’un matrimoni en diferents temps, i mostra allò que sovint no es veu a les comèdies romàntiques convencionals: què passa després del “sí vull” i el final feliç hollywoodenc. A ‘Blue Valentine’ es van intercalant les escenes de la vida de la parella, des del flirteig inicial fins la crisi matrimonial, per aconseguir els contrapunts i contrastos entre l’alegria i les expectatives que es tornen en rutina i frustracions. Destaca d’aquest film el caràcter naturalista de la història i les interpretacions dels dos actors protagonistes, però especialment de Michelle Williams, sobre qui sembla recaure especialment el focus d’atenció. En aquest sentit, també és interessant el plantejament gens estereotipat dels conflictes de la parella i del rol que cadascun juga en la relació. ‘Blue valentine’ és una pel·lícula trista, molt trista, però que també sap fer brillar alguns moments de màgia i de felicitat, tenyits de la nostàlgia que arrossega també aquesta parella destinada a separar-se. Injustament oblidada –s’estrena ara després d’anys d’espera-, ‘Blue valentine’ és una de les millors pel·lícules que podeu veure ara mateix als cinemes i una alternativa a la voràgine de títols nominats i premiats als Goya i els Oscar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada