En plantejar-me quina pel·lícula podria servir per il·lustrar la virtut de la prudència, els primers títols que se m’han presentat són els que tocarien el tema per omissió. Per exemple, aquest espectacle lamentable anomenat Jackass, que de la tele ha fet el salt a la gran pantalla, i que simbolitza tot allò que no caracteritza la persona prudent.
La prudència és una virtut que va associada a la templança i a la sabiesa i que sembla assolir-se gràcies a l’esperiència que dóna l’edat. La imprudència, la rauxa, es vincula fàcilment a la inconsciència de la joventut. Les dues germanes protagonistes de ‘Sentit i sensibilitat’, l’adaptació de la novel·la de Jane Austen rodada per Ang Lee, són un bon exemple de les dues cares d’aquesta moneda. Una frase de diàleg d’aquest film ho constata. La germana petita, tota ella passió i sensibilitat, li recrimina a la seva racional germana gran el seu caràcter moderat i prudent: “sempre resignació i acceptació. Sempre la prudència i l’honor i el deure.On és el teu cor?”, li espeta.
Però malgrat aquests retrets de joventut, la prudència no és una característica negativa. Un director tan veterà com Manoel de Oliveira, encara en actiu amb els seus 100 anys més que superats, oferia fa uns anys un reflexió al voltant de la creació i la vida, i confessava que ara, de gran, havia començat a dubtar de tot. “És difícil saber on està el bé i el mal. L’únic antídot és la prudència. La prudència és l’expressió de la saviesa”. La prudència ens fa savis o és perquè som savis que som prudents? Es fa difícil de respondre, però en tot cas, el cinema ens mostra una bona colla de personatges que destaquen per la seva intel·ligència i, indissociablement, de la seva actitud prudent. El personatge de Henry Fonda a “Doce hombres sin piedad”, el de Tim Robbins a “Cadena perpetua”, el de Morgan Freeman a “Paseando a Miss Daisy”, els “Set Samurais” de Kurosawa, o fins i tot l’avi protagonista d’”Una historia verdadera” ens conviden a reflexionar sobre els trets que defineixen els caràcter prudent.
Article publicat a la revista Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada