Amb 'Albert Nobbs' es dóna un fenomen similar al de ‘La dama de hierro’. El carisma de la seva actriu protagonista destaca tant que acaba per entelar el propi contingut del film. En el cas de Meryl Streep, la seva interpretació ha servit per distreure de l’autèntic exercici de maquillatge sobre la figura de Margaret Tatcher. Pel que fa a 'Albert Nobbs', la sorprenent transformació de Glenn Close acaba per distreure’ns de l’argument d’un film. Basada en una novel·la de George Moore adaptada anteriorment al teatre (amb la mateixa Glenn Close com a protagonista), 'Albert Nobbs' relata la història d’una dona que es veu obligada a vestir-se i viure com un home per poder treballar i tirar endavant a la vida. Aquest, però, és només el punt de partida, perquè –sense desvetllar cap detall- aviat en el film es revelen les motivacions reals que porten a aquesta i altres dones a vestir com a homes per poder portar una vida amb certa llibertat. És aquí, i no en la transformació de l’actriu, on radica l’autèntic interès d’un film que planteja tota una sèrie d’interessants i complexes reflexions sobre la identitat sexual i la llibertat de decidir la nostra opció, i sobre el rol de la dona en la societat, a partir de la forta repressió que van viure durant l’època victoriana. No sembla que Rodrigo Garcia acabi de ser conscient de la profunditat i el risc dels temes que té entre mans, massa fascinat com sembla ell mateix en fer destacar l’estrella Glenn Close per sobre de tot. Hauria calgut que 'Albert Nobbs' caigués en unes mans més sensibles i compromeses amb la qüestió que toca perquè hagués tret tot el suc que s’intueix en un film que no acaba d’arribar allà on ens pretén portar.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada