dimecres, de febrer 22

Clàssic juvenil

Steven Spielberg ha posat la seva capacitat de narrador de grans històries al servei d’un film d’aventures amb aires de “clàssic juvenil” i missatge antibèl·lic. Tot i no tractar-se, ni molt menys, d’una de les seves millor pel·lícules, ‘Caballo de batalla’ enllaça perfectament amb la trajectòria del director de ‘La lista d’Schindler’, tant per la temàtica bèl·lica (que va tocar a ‘El imperio del sol’ o ‘Salvar al soldado Ryan’), com pel gènere d’aventures i per la mirada des del punt de vista dels infants i adolescents, que sempre han estat els grans protagonistes del seu cinema. El film, que es basa en una novel·la escrita durant la I Guerra Mundial però publicada el 1982, ressegueix la peripècia d’un cavall que per diferents atzars va canviant de propietari i de bàndol en el context de la batalla. Un pretext, aquest, que serveix per demostrar que la injustícia de la guerra afecta per igual un bàndol que un altre i que en aquest context, tothom perd. Un missatge que arriba al seu punt més àlgid en la seqüència en què el soldat britànic i l’alemany s’alien per rescatar el cavall atrapat. Focalitzant l’interès en l’animal, Spielberg ha desviat l’atenció i s’ha pogut estalviar la duresa de la guerra –la que sí va mostrar, per exemple, al Soldado Ryan o la Lista de Schindler- i ha suavitzat el relat per fer-lo assequible a un públic més familiar. Potser és aquest caràcter més “descafeïnat” el que se li pot tirar en cara a un director amb un marcat síndrome de Peter Pan, que coneix molt bé com enganxar el seu públic amb els mecanismes de l’emoció i la narració. Crítica publicada a Capgròs