David Fincher signa la versió nordamericana del bestseller de Stieg Larsson ‘Els homes que no estimaven les dones’, el primer volum de la trilogia 'Millenium' que ja comptava amb una recent adaptació feta per un equip suec a les ordres de Niels Arden Oplev. Vagi d’entrada que, posats a triar, resulta molt més interessant la versió de Fincher que la plana i insípida versió sueca. El director de 'Seven' i 'Zodiac', un dels millors narradors cinematogràfics del cinema actual, s’ha interessat sempre per grans relats només pel gust d’explicar-los, de fer fluir personatges i trames a través tot desplegant un arsenal de recursos narratius que celebren el cinema més clàssic. Ho ha fet, sovint, relatant investigacions policials per les quals sembla tenir una especial predilecció. Una suma de tots aquests factors conflueix a la versió de ‘Millenium’, una pel·lícula que compta amb un material de base atractiu i proper a les inquietuds del director. En complicitat amb el guionista Steven Zailian, Fincher ha aconseguit una adaptació força més acurada i fidel a la novel·la. També el repartiment encapçalat per Daniel Craig s’ajusta més als caràcters definits per Larsson i la solvència d’actors com Christopher Plummer, Joely Richarson o Stellen Skarrsgård els fa guanyar dimensió. El director aposta per les accions paral·leles, els microflashbacks i altres recursos narratius que fan fluir la història i la fan atractiva malgrat ser prou ben coneguda per la majoria d’espectadors. Però tot i això, ‘Millenium’ no acaba de treure’s de sobre certa pàtina de pel·lícula impersonal i d’encàrrec, una obra d’impàs després de l’èxit rotund de 'La red social' i un film menor en la trajectòria d’un cineasta amb encara força a dir.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada