El teatre Monumental ha recuperat aquest mes de desembre ‘Le quattro volte’, un dels títols més suggerents i interessant del nou cinema italià. Amb una mirada propera al cinema documental, però també de forma evocadora i sensitiva, el director Michelangelo Frammartino es proposa mostrar el cicle de la vida, del naixement a la mort, de l’origen a de la matèria a la seva transformació en un nou element. Som éssers minerals, vegetals, animals i humans, ens diu el film, i ens adverteix que de tots, és aquest factor humà és el que actua com a agent agressor de l’equilibri natural.
La pel·lícula s’estructura a partir de quatre episodis que responen a les quatre voltes, a les quatre vides de l’ésser humà, relatades a partir de la senzilla vida d’un pastor en un petit poble de muntanya. Són quatre episodis sense diàlegs, on es mostra el pas del temps i el fluir de l’existència, en una proposta radicalment agosarada i molt allunyada de la narrativa convencional, que demana una mirada diferent i ganes de deixar-se emportar per l’experiència. No obstant això, és inevitable veure entre línies la voluntat de Frammartino de fer lligar les quatre històries. I confirmant la tesi de la seva pròpia pel·lícula, és quan apareix la mà de l’home –el muntatge dirigit, el guió forçat- quan es veu més ressentida aquesta obra singular.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada