Deliciosament increïble

Torna l’espia Ethan Hunt amb el rostre de Tom Cruise i aventures cada vegada més descabellades, en una nova entrega de la sèrie Mision: Imposible. En aquesta ocasió, és Brad Bird qui recull el testimoni de cineastes com Brian de Palma, John Woo i J.J.Abrams, en la seva primera pel·lícula amb personatges reals. El responsable de grans èxits de l’animació recent com Ratatouille o Los increïbles ha sabut traslladar a un film d’acció "adult" la capacitat que va demostrar per crear acció amb l’animació digital de la Pixar. Bird aporta també unes interessants i necessàries dosis d’humor i fins i tot de sana autoparòdia, que s’agraeixen en una pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise, que sempre ha patit una certa tendència a prendre’s massa seriosament a sí mateix. Com a contrapunt, l’encertada elecció de Simon Pegg com a comparsa còmica de l’estrella i unes seqüències d’acció tan increïbles com trepidants. És en aquesta exageració tan ben calculada on el quart episodi de Mision : Imposible aconsegueix guanyar punts, consolidant-se com un interessant producte de consum instantani d’entreteniment. I precisament quan la pel·lícula deixa de ser deliciosament increïble per caure en el sentimentalisme innecessari –possiblement per exigències del també productor Tom Cruise- quan el film assoleix el seu punt més baix. El punt àlgid coincideix amb l’escena a les altures dels gratacels de Dubai, un d’aquells moments que ens reconcilien amb el pur cinema espectacle.

Crítica publicada a Capgròs