'Des hommes et des dieux’ s’inspira en els fets reals succeïts als anys noranta amb els monjos d’un monestir cistercenc a les muntanyes d’Argèlia que conviuen en pau amb els musulmans fins que es veuen amenaçats pels fonamentalistes. Però no és el fet en sí i la seva reconstrucció el que més importa, sinó la forma com Xavier Beauvois ha fet servir aquests fets com a pretext per plantejar una reflexió més profunda sobre la condició humana, les seves pors i limitacions, sobre la fe, els dogmes i les religions, sobre les conviccions i el compromís, la dignitat, l’amistat i la solidaritat. Tret d’apunts ocasionals al conflicte polític i religiós, el film només es fixa en els petits rituals i els ritmes que marquen el pas del temps al monestir. Entre oracions, àpats, les tasques domèstiques i serveis a la comunitat, aquests monjos es veuen obligats a prendre una decisió determinant en les seves vides, o fugir, o afrontar un risc que els porti a una mort segura. Les mirades i silencis dels monjos, els càntics, les converses ocasionals, els seus rostres, els gestos, tots els detalls serveixen per expressar allò que ja no es pot dir només amb paraules. La sensibilitat que desprenen les imatges de ‘Des hommes et des dieux’, tan austeres com la vida monacal que retrata, contrasta amb la profunditat del missatge i del seu impacte emocional. Fins a on arriba la fe, fins a quin punt atenem el sentit comú, fins a on ens porten els principis i quines en poden ser les conseqüències. Què de tot plegat ens fa més divins o més humans, o més lliures.
La llibertat, un altre tipus de llibertat, i també la solidaritat, l’amistat i les conviccions personals són d’alguna manera també presents a ´Tournée’, la pel·lícula que demostra que Mathieu Amalric no destaca únicament com un dels millors –el millor?- actor europeu del moment, sinó que també n’ha après d’observar els directors amb els que ha treballat, i que ja despunta com un alumne avantatjat d’Arnaud Desplechin. El realisme nerviós de Desplechin, però també l’exuberància felliniana són presents a ‘Tournée’, un film agredolç sobre un decadent productor teatral en gira per França amb una companyia d’actrius del nou Burlesque, aquest gènere hereu del cabaret, poblat per grotesques pin-ups i strippers. Els números exagerats i barrocs del new Burlesque marquen aquí el ritme d’una pel·lícula on l’espectacle i la vida real es fusionen i es confonen, perquè la vida, al capdavall, és un espectacle burlesc. I és així també com Amalric ret un honest i entranyable homenatge al món del teatre i de l’espectacle, i a aquest espai de llibertat que són els escenaris on els actors tapen els seus drames amb màscares i fan possible que també les nostres penes i cabòries desapareguin.
Són, com deia, dues de les pel·lícules que més m’han impressionat aquest any. Dos títols d’altíssim nivell cinematogràfic, tal i com ho constaten els premis que van obtenir les dues a la passada edició del festival de Cannes: ‘Des hommes et des dieux’ es va emportar el gran premi del jurat, mentre que Mathieu Amalric es va endur el premi a la millor direcció per ‘Tournee’. Lamentablement, aquestes credencials no semblen suficients per fer arribar aquestes dues pel·lícules a les sales de cinema, ja que a hores d’ara encara estan pendents d’estrena. Per això, espero que el meu petit rànquing del 2010 serveixi per reivindicar la seva estrena ja!. I per reivindicar també l'importantíssim paper dels "petits" festivals de cinema, tan necessaris per suplir ara com a ara tantes mancances en la distribució i exhibició cinematogràfica. ‘Des hommes et des dieux’ es va projectar al Festival de Cinema Negre de Manresa [enllaç] el passat mes de novembre, mentre que ‘Tournée’ ha estat un dels plats forts de l’Off Cinemart [enllaç], el tastet que hem tingut aquest desembre del festival de cinema d’autor que es prepara per la primavera a Barcelona. Dues cites més que aconsellables que ens han regalat dos dels moments més feliços de l’any cinematogràfic que ja s’acaba.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada