No és habitual que una pel·lícula d’Atom Egoyan arribi a un multisales com Cinesa però té certa lògica. No teníem notícies de l’autor d’Exotica i El dulce porvenir des de que va estrenar la molt personal Ararat i després la seva trajectòria es va perdre en una sèrie de títols no estrenats a casa nostra. Ara, inesperadament ens arriba Chloe, pel·lícula que va inaugurar la secció oficial del festival de San Sebastian del 2009 i que ens mostra un Egoyan diferent al qual ens havíem acostumat. En aquest film, el cineasta canadenc entra del ple en el cinema de gènere i la narrativa convencional, amb un thriller eròtic ple de tòpics en el qual, no obstant, encara s’hi poden trobar algunes de les obsessions que han definit la seva obra. Especialment interessant és el rerefons de drama psicològic d’aquesta pel·lícula que parla de les inquietuds d’una dona de classe mitjana que afronta una crisi de maduresa. Les seves neurosis es tradueixen en un atac de gelosia que està en la base de la trama d’aquest thriller, que en ocasions sembla que vol expressament recordar altres títols com Atracción fatal. Però hi ha en aquest cas molta més psicologia i profunditat de la que sembla, malgrat que les tòrrides seqüències de sexe lèsbic puguin desplaçar l’interès del film i distreure d’altres aspectes més sòlids del film. En tot cas, oscil·lant entre el cinema comercial més tòpic i la inquietud d’autor, Egoyan troba en aquest film l’equilibri gràcies a la magistral interpretació de Julianne Moore, una autèntica salva-pel·lícules que amb el seu talent demostra una vegada més que és una de les millors actrius que es passegen avui en dia per la gran pantalla.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Quines ganes de vore aquesta peli!Vinc de Bargalloneta i estic totalment d´acord en aixó de que Julianne Moore és una auténtica salva-pel.lícules
Publica un comentari a l'entrada