Els valors associats a l’esport han arribat als nostres dies des dels temps dels grecs, que van entendre la importància d’una ment sana dins un cos sa. Però no només es tracta de mantenir-se en forma si no, sobretot, de la transmissió d’un seguit d’aspectes positius com la superació personal, el treball en equip, el companyerisme, l’esforç... Valors que queden recollits en l’anomenat l’esperit olímpic i que, en cinema, van trobar el seu paradigma en l’emblemàtica Carros de fuego. El film parteix de la rivalitat de dos atletes, de procedències culturals i socials diferents, que es preparen per competir als jocs olímpics. En la carrera més crucial, és precisament aquest esperit olímpic el que s’imposa per sobre de les ambicions personals. Gràcies també a la seva recordada banda sonora, Carros de fuego és segurament el gran referent quan parlem de cinema i esport.
Dues pel·lícules estrenades recentment, Blind Side i el remake de Karate Kid, mostren com la pràctica esportiva contribueix de forma efectiva a l’autosuperació personal. En el primer cas, el film protagonitzat per Sandra Bullock ens presenta el cas d’un pobre jove afroamericà de vida marginal troba la forma de prosperar socialment, amb l’ajut i l’empenta de la seva mare adoptiva, gràcies a un talent innat pel rugby. Mogut pel desig de jugar en un equip, aquest jove pràcticament analfabet aconseguirà graduar-se i aprovar l’accés a la universitat, el pas que farà realitat el seu somni esportiu. Pel que fa al protagonista de Karate Kid, tant en l’original dels anys vuitanta com en la nova versió, s’instrueix en l’art marcial per poder-se defensar-se de les agressions d’un bully a l’escola i superar les seves pròpies pors. A través de l’entrenament, però, el jove karateka descobreix, sobretot, la utilitat d’aplicar la filosofia d’aquest l’esport a la seva vida quotidiana.
El cinema també ha mostrat un altre vessant de l’esport, entès com a potent cohesionador social i com a canal diplomàtic i polític. En aquest sentit, recentment s’ha pogut veure un bon exemple, Invictus, on el director Clint Eastwood reconstrueix la final del mundial de rugby entre la selecció sud-africana i la neozelandesa, un partit transcendental que va contribuir a fiançar el sentiment d’unitat a la Sud-Àfrica post-apartheid. En clau d’acció, un altre títol interessant és el thriller sudcoreà Shiri, un dels grans èxits de l’encara força desconeguda cinematografia oriental, l’argument de la qual girava al voltant de l’intent de sabotatge d’un partit de futbol entre les seleccions de Corea del Sud i del Nord que havia de servir com a gest d’acostament entre els dos enemics enfrontats. I en el vessant de denúncia social, mereix atenció la pel·lícula Fuera de juego, de Jafar Panahi. Les seves protagonistes són un grup de noies aficionades al futbol que intenten, disfressades d'homes i sota els risc de ser detingudes i denunciades, colar-se dins un estadi per poder gaudir en directe d’un partit. Aquest film, com també Como ser David Beckham, han fet servir la relació de la dona amb el futbol per denunciar de forma intel·ligent problemes de discriminació sexual.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada