Kick-Ass és l’adaptació al cinema d’un còmic de superherois amb un marcat caràcter paròdic i referencial, que ironitza sobre els tòpics i trets característics de les aventures de Batman, Superman i altres referents. Però la pel·lícula, dirigida per un solvent Matthew Vaughn, no existiria tampoc sense el cinema de Quentin Tarantino, Els germans Wachowski o Robert Rodríguez, que tant han fet per la dignificació del cinema de sèrie B, per la reivindicació del còmic i pel reconeixement de la influència que altres cinematografies (bàsicament, el cinema d’acció oriental) han tingut en el cinema de Hollywood. Tampoc existiria, probablement, si Jude Apatow no ens hagués fet notar que els adolescents reclamen un altre tipus de cinema. Tota aquesta barreja d’influències, referències, homenatges i paròdies donen com a resultat Kick Ass, un film que d’entrada, es presenta amb poques pretensions, però que en part gràcies a això, acaba cridant l’atenció. Matthew Vaughn signa un producte gamberro, despreocupat i políticament incorrecte, irònic, divertit i violent, ple de cites i homenatges a personatges de còmic, a pel·lícules americanes, a Bruce Lee i a tants i tants referents d’aquesta nova contracultura. A més, la pel·lícula, que gira al voltant d’un adolescent marginat que es converteix en un superheroi per estranyes circumstàncies del destí, aconsegueix crear uns personatges emblemàtics (i molt especialment la Hit Girl) que fan pensar que ha nascut una nova i exitosa saga a seguir pels amants de la sèrie B.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada