Bienvenidos a Zombieland suposa un petit canvi de rumb en les pel·lícules de zombies americanes després d’una temporada en que el subgènere ha destacat per la seva gravetat i per la intenció d’expressar amb els seus propis codis un cert tipus de malestar post 11 S, tal i com confirmen els darrers films de George A. Romero i Joe Dante. Lluny de la voluntat de fer servir el gènere per la crítica social, Bienvenidos a Zombieland es presenta com un entreteniment desenfadat i autoparòdic, al voltant d’una colla d’herois per casual que converteixen la urgència de la supervivència en tot un tractat al voltant de “l’art” de matar zombies. El film inclou una divertida aparició de Bill Murray fent de si mateix en un Hollywood desolat habitat únicament per zombies –interpretació a gust de l’espectador- que serveix per dividir-lo en dues part diferenciades. En la segona, Bienvenidos a Zimbieland perd la frescor inicial i tendeix cap a una previsible traca final en forma de sangria de zombies. És força divertida, però no supera la primera part i els seus exemples sobre com s’han d’aplicar les regles que configuren el catàleg de normes bàsiques per sobreviure als atacs de zombies afamats que regeix la vida i l’acció dels protagonistes, i que és la gran aportació al gènere d’aquest film que signa Ruben Fleischer.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada