Segurament es pot interpretar com una senyal de bona salut que el cinema espanyol es pugui de riure de si mateix com ho fa a Spanish Movie, una pel·lícula que, inspirant-se en el model de Hot Shots o Agárralo como puedas, parodia els principals títols del cinema estatal dels darrers anys. No són tant saludables les bromes a costa de Los otros, el Orfanato, Alatriste, Volver, REC o El laberinto del Fauno, per citar alguns dels títols parodiats, com el fet que siguin els seus propis directors els que participen dels acudits: Alejandro Amenábar, Alex de la Iglesia, J.A. Bayona o Jaume Balagueró –es troba a faltar a Almodóvar- s´han prestat a un joc que oscil·la entre la burla i l’homenatge i que, com acostuma a passar amb aquest tipus de pel·lícules basades en bateries de gags, té moments millors i moments pitjors. Darrera d’Spanish Movie hi ha gent vinculada al programa Muchachada Nui, amb la vena de l’humor surrealista i absurd molt marcada, i amb una actitud despreocupada i irreverent que han sabut traslladar en aquest llargmetratge. Tampoc intenten amagar de quin tipus de cinema veu Spanish Movie i entre els gags se’n poden reconèixer uns quants manllevats d’aquests altres títols de referència més enllà del cinema espanyola parodiat. En aquest sentit, és més que significativa l’aparició testimonial de Leslie Nielsen, protagonista d’Ágarralo como puedas, apadrinant el seu derivat local. Impagable el seu encontre amb Chiquito de la Calzada, únicament als títols de crèdit finals. També cal destacar l’esforç per escriure un argument mínimament coherent malgrat ser conscients que en pel·lícules d’aquest tipus l’espectador s’acaba quedant només amb acudits puntuals, així com la complicitat dels actors i personatges públics convidats per fer d’Spanish movie una experiència absurda però hilarant.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada