El cinema continua treien rendiment de la saga literària d’Stieg Larsson Millenium, amb l’adaptaciód el segon volum, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina. El director suec Daniel Alfredson –germà de Thomas Alfredson, autor de Déjamer entrar- agafa el relleu de Niels Arden Oplev, que va signar un digne i sobre primer episodi de la sèrie. Alfreson ha mantingut la línia sòbria del primer film però ha perdut l’atmósfera i, sobretot, la tensió que convertia Los hombres que no amaban a las mujeres en un interessant thriller amb un caràcter molt nòrdic. Com també passava en el film anterior, guionistes i director s’han vist obligats a renunciar amb molts dels detalls que enriqueixen les novel·les de Larsson. En el cas del segon llibre, la complexitat de l’argument, amb diverses trames que es van teixint entre elles per acabar confluint en un mateix punt, ha obligat a fer un exercici de síntesi tan sever que la pel·lícula se n’acaba resentint. Amb un argument despullat de detalls i matisos, Millenium 2 acaba adoptant la forma de telefilm amb pressupost, amb una insípida correcció que, al capdavall, acaba fent que la història tingui poc interès i resulti, per moments, tediosa. Noomi Rapace es va fent seu el personatge i va guanyant protagonisme de la mateixa manera com es va convertint en el centre de la novel·la la fascinant Lisbeth Salander, però ni tan sols l’encert del càsting salven el film de la seva mediocritat.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Amb la sinceritat per davant, en Larsson no és pas un mestre escrivint ni les seves novel·les són el revulsiu de la literatura universal... Les pel·lícules, són, simplement, per veure si la gent s'hi tira igual que als llibres. Però de vegades, i encara contra la lògica absurda dels temps que corren, els refranys es compleixen i potser sí que és cert que d'on no n'hi ha no en raja...
Publica un comentari a l'entrada