Dissabte passat 19 de setembre va morir l'actor mataroní Victor Israel, a l'edat de 80 anys. A l'hora d'escriure la seva necrològica em vai remetre a l'entrevista que jo mateixa li havia fet només tres anys abans, arran de la seva participació a la pel·lícula de Milos Forman Los fantasmas de Goya. El director txec havia aconseguit treure'l del retir oferint-li un petit paper, però sucós -al costat de Javier Bardem- i molt adequat al seu rostre lleig i difícil del qual sempre va saber treure'n un considerable profit. A Los fastasmas de Goya feia el paper d'un monjo inquisidor encarregat dels diners. Compartia cartell amb una jove estrella, Natalie Portman. Segons em va explicar Victor Israel, el primer dia que va coincidir amb ella al rodatge ni tan sols sabia qui era. Potser havia fet de secundari tota la seva vida però Victor Israel podia jactar-se d'haver treballat al costat de grans molt grans del setè art: Orson Welles, Yul Bryner, Kirk Douglas i Mickey Rooney, així com amb una llarga llista d’actors i directors espanyols. Va roda als Estats Units, Anglaterra, Itàlia i a la Xina, i va tocar tots els gèneres, si bé durant un temps es va centrar en els spaghetti westers i, al llarg de la seva trajectòria, al cinema fantàstic i de terror. Entre les seves 200 pel·lícules se n'hi compten algunes de molt importants, com La residencia, títol clau del nostre terror. L'actor s'havia iniciat al cinema l'any 61 i aviat va tenir clar quin tipus de papers podria fer amb el seu rostre lleig i la mirada estraviada. Des de llavors i fins els volts de l'any 2000 va treballar sense parar, ocasionalment fent el salt a la televisió -el recordem amb Joan Capri al Doctor Caparrós- o molt puntualment al teatre. El recordo il·lusionat per l'homenatge que li van fer al festival de cinema fantàstic de Sitges, on va rebre el premi honorífic Brigadoon Nosferatu, que es concedeix en la secció paral·lela del festival Brigadoon. A Sitges va rodar la seva darrera pel·lícula, la que feia 200, i que porta el títol Sitges-Nagasaki. Victor Israel estava molt satisfet d'una carrera tran prolífica. Els cinèfils catalans podem estar satisfets de les bones -o males, segons es miri- estones que vam passar veient les seves pel·lícules i els mataronins, tristos però contents d'haver vist com un dels nostres veïns es convertia, a la seva manera, en un dels nostres actors més internacionals.
Llegiu la notícia sobre el premi honorífic Brigadoon del festival de Sitges 2006 publicada a capgros.com
Llegiu l'entrevista publicada a Capgros.com en motiu del rodatge de Los fantasmas de Goya
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada