El preu de la independència

La francesa Audrey Tatou assumeix el repte de posar-se en la pell Coco Chanel en una de les moltes pel·lícules que estan coincidint en festivals i cinemes sobre la vida de la famosa dissenyadora francesa de moda. El film, dirigit per Anne Fontaine, se centra n els anys de joventut d’aquesta modista cridada a trencar els canons de la moda femenina. La pel·lícula mostra, per una banda, el caràcter rebel d’una joveneta Coco que es dedica a cantar molt abans que a cosir, i que des dels seus anys de Cabaret ja va destacar per la seva personalitat poc convencional.

Coco, de la rebeldía a la leyenda posa èmfasi en la vida sentimental de la protagonista, fent de la pel·lícula per una banda una melodrama convencional, i per l’altra, un film que respon als preceptes del biopic. A través de les seves relacions amoroses i especialment a partir de la seva història d’amor impossible i truncada amb un jove britànic, la pel·lícula aprofundeix en aspectes de la personalitat de la futura creadora, entre les quals el seu caràcter ambiciós, independent i apassionat, però també en la ferida que la va marcar i la va acompanyar per sempre.

Tots aquests fets de joventut definirien la vida i obra de Coco Chanel, una trajectòria marcada per tantes contradiccions com el propi personatge, una dona que paga amb la solitud la seva independència i rebeldia, i que veu com la seva moda, que un dia va trencar esquemes, acaba convertida en un uniforme estandaritzador de la dona. Així és com es pot interpretar el rostre trist d’una Coco ja veterana i en la cima de l’èxit que, envoltada de models clòniques amb els seus vestits, enyora els amors perduts i la llibertat des seus anys de joventut.

Crítica publicada a Capgròs