Temps líquids, també al cinema

Zygmunt Bauman identifica com a "temps líquids" una modernitat que s’ha tornat tan voluble que les estructures socials no perduren, no se solidifiquen i ja no actuen com als necessaris marcs de referència per a les accions de les persones. Aquest concepte identifica el malestar i la incertesa dels temps que vivim, marcada per una progressiva i preocupant pèrdua de valors, els valors sòlids. La cultura no queda al marge d’aquesta situació, i massa sovint ens topem amb productes culturals superficials, efímers, transmissors d’uns valors tan líquids com la societat que els consumeix de manera instantània i renunciant a tota idea o pensament amb projecció a llarg termini. El cinema tampoc se n’escapa, i amb segons quines obres de consum de masses amplifica aquesta lleugeresa i superficialitat. Són temps líquids també per al cinema. Però fins i tot en el cinema comercial es poden trobar obres que intenten introduir-se en els necessaris i tan oblidats àmbits de reflexió que ens han d’ajudar a comprendre en quin punt estem abans de decidir cap a quin futur avancem. Cal recórrer, això sí, a cineastes de llarga trajectòria com Mike Leigh, Terence Malick, Eric Rohmer o Manoel de Oliveira que, en el seu camí, han pogut resistir sense perdre compromís i esperit crític, i que amb gran lucidesa, han comprès que, malgrat formar part d’un món líquid, encara és possible bastir –recuperar?- alguns valors sòlids. Perquè saben que, a través de la reflexió i de la creació, podem trobar també la sortida a aquest món incert i fluctuant. Avui, en el cinema comercial nord-americà, probablement ningú com Clint Eastwood tingui tanta capacitat per posar sobre la taula la reflexió al voltant de la crisi de valors de societat. En aquest sentit, a la seva darrera obra Gran Torino porta les seves inquietuds a un punt culminant, en la que es qüestiona a si mateix com a personatge en una societat que també posa en qüestió. Ho fa a través dels conflictes de convivència en un petit poble de províncies on els costums tradicionals van perdent terreny i on la societat es ressent de la manca de valors com la solidaritat, la família, la violència, l’esforç, el respecte o la fe.

Article publicat a Valors