Marques del dolor

Després de partir peres amb Alejandro Gonzàlez Iñárritu, el guionista Guillermo Arriaga s'atreveix a dirigir ell mateix l'adaptació d'un dels seus complexes i adolorits guions, en una iniciativa que permet calibrar fins a quina mesura són responsabilitat seva els encerts de 21 gramos o Babel, i que generalment fins ara sovint s'han atribuït al seu director. Arriaga no té el sentit estètic d'un director curtit però supleix les mancances pròpies de tot aprenent amb altes dosis d'honestedat com a creador i amb un delicat i comprensiu tracte a uns personatges que sembla haver-se sentit especialment seus.

El major encert de Lejos de la tierra quemada són els dos complexos retrats femenins d'una mare infidel i una filla amb instints piròmans, que porten en el seu propi cos les cicatrius del seu dolor. Aquests dos retrats femenins, polièdrics i complicats, i un dramàtic fet que marca les seves vides, són l'eix en el qual gira aquesta pel·lícula relatada a partir de diferents flashbacks que la divideixen en tres i que són ja un referent en els guions d'Arriaga. El guionista i director no domina en la seva opera prima els tempos cinematogràfics i per això el film, tot i certa cadència, té alguns moments baixos i feixucs. En canvi, si que aconsegueix arrancar un parell de notables interpretacions de dues actrius força mediocres, com són Kim Bassinger i Charlize Theron. Elles donen ànima a aquesta mare i a aquesta filla resentida, a les quals gràcies al retrat que n'ofereix Arriaga, costa molt poc d'entendre però molt de jutjar.