Bryan Singer aporta tota la seva experiència en el cinema d’intriga i acció i la fusiona en aquest thriller polític que reconstrueix la darrera conspiració política i militar que va intentar acabar amb la vida i el govern d’Adolf Hitler. No és la primera vegada que aquest director toca el tema del nazisme, que ja va tractar a la notable Verano de corrupción. En aquest cas, però, Singer atén a una obra d’encàrrec pensada, d’entrada, per al lluïment d’un Tom Cruise que suma aquest oficial nazi a la galeria de personatges que defineixen la seva correctíssima trajectòria: tots ells tenen en comú el caràcter fort, la defensa de l’honor propi i els seus ferris principis.
Cruise és la gran estrella de la pel·lícula, però a diferència d’altres dels seus films, a Valkiria ha sabut cedir part del seu protagonisme als seus companys de cartell. El repartiment inclou una llarga llista de solvents actors britànics entre els quals destaquen Kenneth Branagh, Tom Wilkinson i Terence Stamp, que amb la seva presència aporten un plus de qualitat al ja de per si interessant producte final.
El director prima l’acció per davant del retrat psicològic dels personatges, conscient que la solvència dels seus actors de repartiment porta la pel·lícula allà on no s’aprofundeix amb el guió. Singer prefereix abocar el seu talent com a creador d’intrigues i narrador d’històries, per explicar aquesta conspiració contra Hitler amb força nervi i elegància. Per això, recorre a les sempre eficaces accions paral·leles i a uns flashforwards que aporten dinamisme al muntatge. La pel·lícula se segueix amb interès creixent i demostra que fer un producte intel·ligent i educatiu -fantàstica classe d'història- no està renyit amb el cinema d’acció i entreteniment.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada