La llanterna màgica

A mitjan segle XVII, el jesuïta alemany Athanasius Kircher va trobar la forma d’invertir el fenomen òptic de la càmera obscura, una caixa que rep imatges exteriors i les fa visibles a l’interior. Kircher, la curiositat i esperit investigador del qual no troba comparació, va aconseguir treure les imatges de dins cap a fora.

Aquest artefacte, una càmera obscura equipada amb un joc de lents i transparències pintades, es va batejar amb el nom de llanterna màgica. Aquest és el precedent més antic del projector cinematogràfic.

La llanterna màgica va formar part del museu on aquest insòlit personatge va aplegar curiositats, rareses científiques i artefactes de tota mena. Es deia el museu kircherià de Roma.

En els segles següents, la llanterna màgica va anar evolucionant. Teòrics i científics diversos li busquen les més insòlites aplicacions, des de les sessions d’hipnosis fins als tractaments contra la histèria o l’epilèpsia.

Un parell de segles més tard, la llanterna màgica es converteix en el cinematògraf. L’invent dels germans Lumière inicia la seva trajectòria com una atracció de barraca de fira, al costat de dones barbudes i increïbles homes minvants.

El cinema, transmissor de llums i ombres, ha estat sempre vinculat a l’entreteniment, a la raresa, a la màgica del descobriment, a la mirada curiosa, també al secret i al misteri i al desig de descobrir. I amb aquesta mateixa vocació, ara i aquí La llanterna màgica us convida a endinsar-vos en la llums i ombres d’aquest món misteriós i màgic.


He fet aquesta presentació per la secció de cinema del programa 'Una altra història', que s'emet cada dimarts d'una a dues de la matinada a Mataró Ràdio.

La foto que il·lustra el post correspon al quadre 'La llanterna màgica', de Charles A. Philippe Van Loo (1764), exposat a la National Gallery de Washington.

NOTA: I feu el favor de visitar el bloc de cinema de la Llanterna màgica, que si no en Roger m'escanyarà per haver-li fotut el nom...