Els estudis d’animació Pixar estan en un feliç estadi de creativitat que, de moment, no ha perdut gens ni mica de força tot i que la relació empresarial amb la Disney feia presagiar tot el contrari. Amb vint anys de trajectòria al seu darrera i èxits tan rotunds com el de Toy Story, els de John Lasseter continuen tenint clara la seva base de l’èxit: a la qualitat de la seva animació digital s’hi afegeixen uns guions originals i intel·ligents, capaços de connectar amb el públic infantil propi del gènere, però també de captar l’interès dels adults. Aquesta és també la clau que converteix la producció Pixar és recent, Wall-E, en un dels grans títols de la casa i una de les millors pel·lícules de la temporada.
Sense pràcticament paraules i tan sols dos personatges – els simpàtics robots Wall-E i Eva-, la pel·lícula és capaç d’explicar no només una divertida historieta futurista plena d’aventures, sinó que també transmet un missatge de conscienciació ecologista, que fuig de moralina fàcil i que resulta realment entenedor per la canalla: si continuem abocant brossa, haurem d’emigrar a un altre planeta i la vida sense gravetat, sense aliments i sense plantes es pot arribar a fer molt i molt pesada.
No contents amb això, l’equip de guionistes i animadors, dirigits per Andrew Stanton (responsable d’un altre gran èxit de la Pixar, Buscando a Nemo) aprofiten que el personatge de Wall-E pràcticament no parla per retre un homenatge al cinema mut, construint la personalitat del petit robot de neteja a partir de gestos i referents extrets de les pel·lícules de Charlot. Aquest factor li aporta a la pel·lícula un caràcter entranyable i naïf.
Crítica publicada a Capgròs
2 comentaris :
No se m'havia acudit la comparació entre en Wall-E i Charlot!
Jo a part de tot el que has esmentat, comentaria també el detallisme preciosista del film, sobretot en una Terra apocalíptica i en les escenes que transcorren a l'espai.
Hola Judith,
ja t'he comentat (en el facebook)que t'acabo de descobrir amb molta il.lusió perquè cada vegada que descobreixo un nou bloc de cinema en català m'emociono i és que pensar que hi ha gent "com jo" que li agrada tant el cinema fa que encara tinguis més ganes d'escriure (modestament és clar!) d'aquest món tan apasionant!!
Wall-E, parlem-ne!. Ja l'he vist dues vegades, i hi tornaré.... em va semblar una meravella sobre tot els primers 45 minuts de presentació de personatge d'aquest tendre robot. Però és clar com a fan absoluta de la Streisand, amb els primers compasos de pel.lícula escoltant Hello Dolly! ja van provocar en mi que quedés quieta a la butaca i amb la boca oberta durant tota la projecció. Una meravella se'ns dubte!
seguirem en contacte
Mònica
Publica un comentari a l'entrada