El veterà realitzador Sidney Lumet signa una pel·lícula negríssima que destaca per aquella llibertat i lucidesa de les grans obres crepusculars. Antes que el diablo sepa que has muerto és una tragèdia grega amb totes les de la llei, disfressada de thriller d’inspiració kubrickiana, sustentat en un excel·lent i calculadíssim guió que inclou clares referències a Atraco perfecto.
Lumet, a qui tradicionalment s’ha catalogat amb l’etiqueta de cineasta televisiu, sembla haver-se plantejat aquest film com el capítol d’una d’aquestes telesèries de nova fornada cridades a renovar el llenguatge cinematogràfic, de la mateixa manera com als anys seixanta i setanta ell mateix va contribuir a fer-ho, amb films tan "bruts" com Serpico o Tarde de Perros, dels quals aquest Antes que el diablo sepa que has muerto és una digníssima hereva i continuadora.
Lumet es val d’un original muntatge fragmentat, decorat amb un curiós efecte moviola, que serveix per plantejar un argument que parteix del pretext de l’atracament perfecte per anar-se desvetllant mica en mica com el retrat d’una família que s’autodestrueix, moralment corrompuda, com està, fins el moll de l’os. I al seu torn, aquest duríssim retrat sobre les addicions, les debilitats, els fracassos, les pors i els retrets d’aquesta família en descomposició, es va tornant en una tragèdia que culmina amb un enfrontament a mort, que pren la forma de duel entre els dos immensos titans que són Albert Finney i Philip Seymour Hoffmann, convertits en un pare i un fill que només comparteixen la negror de la seva ànima.
Us recomano el post d'en Ramon sobre aquesta pel·lícula, amb aportacions sobre la tragèdia i la cosmovisió jueva.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Em va entusiasmar. Amb moments d'angoixa, d'aquells que no saps què desitjar pels protagonistes. Guió, muntatge i interpretació de primera.
Publica un comentari a l'entrada