El director sudafricà Gavin Hood, que fa un parell d’anys va guanyar l’Oscar amb la millor pel·lícula estrangera amb el seu film Tsotsi, fa el seu salt a la indústria hollywoodenca amb Expediente Anwar. Es tracta d’un thriller polític de tall força clàssic i el terrorisme internacional de rerefons, amb voluntat de fer una crítica a la manipulació irresponsable de la informació i a la pràctica indiscriminada de tortures per part de l’administració nord-americana, que justifica l’ús de qualsevol mitjà els mitjans en la lluita antiterrorista. El film, però, també se’n va a l’altra banda per denunciar l’educació en el fanatisme que porta als joves islàmics a autoimmolar-se en atemptats suïcides.
Expediente Anwar se sustenta en un guió força clàssic però construït amb força intel·ligència i amanit amb bons diàlegs, que dosifica amb gran criteri la informació sobre la colla de personatges protagonistes, amb els quals Hood intenta dibuixar les xarxes i relacions invisibles entre els despatxos de Washington i les madrasses i presons islàmiques. El film es reserva també un sorprenent gir de guió que juga amb el temps del relat i que convida a reconstruir la trama i, de passada, replantejar-se les primeres impressions i els (pre)judicis quan es coneixen els motius dels personatges per actuar com ho fan. El director procura fugir dels tòpics sobre els "bons" i els "dolents", adopta una visió força equànime i respectuosa amb tots els bàndols i només peca d’un cert idealisme en el retrat del jove analista de la CIA interpretat per Jake Gyllenhal.
El film compta amb un interessant repartiment del qual destaca una brillant Meryl Streep en la maquiavèl·lica pell de la directora de l'oficina antiterrorista de la CIA, personatge sense escrúpols que representa, d’alguna manera, el revers de la periodista a la qual l’actriu va donar vida a Leones por corderos.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada