dilluns, de maig 5
Reinventar-se fins el final
El cordobès F. Javier Gutiérrez debuta en la direcció amb Tres días, un thriller apocalíptic inquietant i sorprenent que agafa el relleu d’operas primas tan prometedores com en el seu moment ho van ser Tesis o Intacto. Amb una certa influència estètica de la nova fornada de telesèries nordamericanes, però sobretot amb la mirada fixada en referents clàssics com La nit del caçador o El cabo del miedo, el que resulta més interessant de Tres días és la seva insòlita combinació de gèneres posada al servei d’un notable i refrescant exercici d’estil. L'esforç li ha suposat endur-se, contra tot pronòstic, el premi gros del Festival de Cinema de Màlaga.
Tres días comença amb l’anunci de l’imminent fi del món per l’arribada, en 72 hores, d’un meteorit a la Terra. Gutiérrez recorre a imatges d’arxiu de manifestacions violentes i catàstrofes de tota mena per recrear el caos i la desesperació col·lectiva desfermada. Enmig d’aquest caos, dos personatges, Rosa i el seu fill Alex, extranyament indiferents a la realitat, intenten frenar l’arribada al poble de l’ambigu Lucio, implicat en un estrany succés del passat. L’amenaça de la fi del món queda llavors en un segon terme propi dels mcguffins hitchcockians, per cedir el màxim protagonisme a la tensa persecució del gat i la rata. La persecució està marcada pels intents de l’Àlex (sorprenent Víctor Clavijo) de protegir els fills del seu germà mort anys enrera a mans de Lucio (Eduard Fernàndez en la seva solvència habitual).
Aviat, l’acció es trasllada del poble a una casa abandonada al mig del camp andalús, un paisatge amb la virtut de ser fàcilment identificable i que alhora aparenta ser qualsevol lloc, en una època indefinida. Aquesta és també l’extranya virtut de Tres días: sembla una pel·lícula moltes vegades vista i, al mateix temps, es capaç de presentar-se com un film ben original, que es reinventa contínuament i manté la capacitat de sorprendre fins a l'apocalíptic segon final, precedit per un inesperat instant de felicitat tan breu com etern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada