Albert Serra, visionari, durant la seva presentació a Cannes d'El Cant dels ocells:
Las películas españolas no están en sintonía con la onda actual del cine internacional. Son demasiado convencionales, siguen ancladas en viejas tradiciones. Los directores españoles se dedican al realismo tímido. En apariencia cuando tratan cuestiones sociales son incisivos, pero no se atreven a innovar ni en la temática ni en la forma. Filmografías como la de Rumanía están más avanzadas porque conectan con el cine moderno.
3 comentaris :
"Les pel.lícules espanyoles no estan en sintonia amb l'ona actual del cine internacional. Són massa convencionals, segueixen ancorades en velles tradicions. Els directors espanyols es dediquen al realisme tímid. En aparença quan tracten qüestions socials són incisius, però no s'atreveixen a innovar ni en la temàtica ni en la forma. Filmografies com la de Romania estan més avançades perquè connecten amb el cine modern."
Judith, el text que cites pertany a una entrevista a Albert Serra que El Periódico de Catalunya va publicar, també en català, el passat 22 de maig. Com que l'entrevista a Albert Serra la feia Cristina Savall, imagino que es deuria fer en català, d'aquí que hi afegeixi el text original...
Aquesta obsessió de certa crítica espanyola (òrfena d'un cinema amb el que s'identifiqui culturalment a Canes) de "fer-se seu" Serra, la trobo fràncament patètica, i que des de casa nostra es citin les paraules de Serra traduïdes a una altra llengua, ho trobo ben absurd!
Pel què fa a les declaracions en sí, l'home té molta raó. El cinema espanyol no va enlloc (i el català, com no s'aclareixi d'una vegada si és català o espanyol, tampoc)
Una encaixada,
Joan
Com a curiositat, a l'Albert Serra el conec de fa força anys de les competicions d'escacs. No juga les línies més convencionals del joc i, per això, no té un rànquing destacable. Això sí, gaudeix molt jugant i malgrat la feinada que se li ha girat per raons cinèfiles, aquest any ha competit quan ha pogut, amb el Club d'Escacs Banyoles.
Joan, no vaig pensar en l'edició catalana del Periódico, gràcies per l'aportació
Bohemi, trobo que els escacs s'adiuen a la personalitat d'en Serra, ara que ho dius. És tot un personatge, i un apassionat del cine. Vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb ell un cop que va estar a Mataró, l'any passat.
Publica un comentari a l'entrada