El realitzador rus Andrei Tarkovski es va plantejar el seu darrer film, titulat Sacrificio (1986), com un testament fílmic. Afectat d’un càncer terminal de pulmó, el director es va proposar fer una síntesi de les idees que havia anat madurant durant tota la seva vida al voltant del tema del sacrifici, i sobre el qual es refereix en el seu llibre Esculpir en el tiempo: "Soc conscient que la idea del sacrifici no és gaire popular avui en dia, gairebé ningú té el desig de sacrificar-se per una altra persona o per alguna cosa", diu el realitzador. "El que resulta decisiu són les implacables conseqüències d’aquest comportament: la pèrdua de la personalitat, substituïda per un egocentrisme encara més acusat que el que ja impregna moltes relacions interpersonals i també les de molts grups de població amb altres. I sobretot, la pèrdua de la última oportunitat per donar cabuda al desenvolupament interior enlloc del "progrés" material, possibilitant de nou una existència plena de dignitat".
Sacrificio narra, a partir d'una posada en escena plena de simbolisme, la historia d’Alexander, un escriptor que viu aïllat en una casa d’una illa sueca. Davant l’esclat d’un conflicte nuclear, Alexander decideix sacrificar-se per tota la humanitat, abandonar els bens materials i renunciar fins i tot al seu fill si Déu li concedeix una nova oportunitat al món. Tarkovski explica que la idea del film va sorgir després d’un procés que el va portar a reconèixer "el patiment al qual està abocada una humanitat educada en un pensament materialista". La conclusió, segons el cineasta, és que només a través del sacrifici l’ésser humà pot retornar a una "vida normal, plena d’espiritualitat". "O es viu la vida d’un consumidor dependent del desenvolupament tecnològic i material o es retroba la pròpia responsabilitat interior, que no només es dirigeix cap a un mateix sinó també cap els demés. En aquest pas conscient cap a la responsabilitat és on es fa possible el que anomenem sacrifici, la realització de la idea cristiana de l’entregar-se a un mateix".
Article publicat a la revista Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada