Pete Travis, que tenia un cert prestigi gràcies a la seva vinculació amb el premiat film Omagh, s’ha deixat enredar per dirigir un thriller polític totalment inversemblant i amb olor de resclosit, en el qual també hi perden el temps incomprensiblement actors de la talla de Sigourney Weaver , Forest Whitaker o William Hurt. En el punto de mira es proposa relatar el magnicidi d’un hipotètic president dels Estats Units dialogant i disposat a cooperar internacionalment per combatre el terrorisme. En aquesta ocasió, són uns terroristes islàmics amb motius indeterminats que, en col·laboració amb grups armats locals (igualment indefinits), intenten carregar-se el president en el marc d’una cimera internacional contra el terrorisme.
El film presenta dues peculiaritats: una, que tota l’acció té lloc en una Salamanca que no dissimula amb totes les banderes espanyoles el seu aspecte estranyament mexicà (la pel·lícula s’ha rodat en realitat a Cuernavaca, Mèxic); l’altra, la idea mal executada de relatar l’atemptat des dels punts de vista de vuit personatges implicats en la trama. Aquests punts de vista estan muntats de forma consecutiva i no en paral·lel, un recurs que podria donar molt de joc, però que oculta en realitat la futilitat d’una trama que sembla víctima de la vaga de guionistes. El muntatge està tan mal executat i la postproducció és tan nefasta, que s’acaben ressaltant totes les trampes i incoherències d’un guió que, això si, aconsegueix despertar força rialles entre els espectadors. Però aquesta no era la intenció.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
és una pena, amb els actors que compta la pel·lícula semblava que a priori se li podia treure més profit. esperava veure un bon thriller, a l'estil "en la linea de fuego", però les males crítiques em tiren enrere!
Publica un comentari a l'entrada