Un pare busca el seu fill, i el que troba al voltant del seu cadàver és la por, el dolor i la desesperació. Però només un pare és capaç de mantenir-se ferm en els seus ideals i en els seus principis. El mal s’apodera d’un país, corromp els innocents, destrueix tot el que toca, i cal buscar ajuda. Una bandera penjada al revés és una crida que tothom pot entendre: veniu a salvar els nostres nens, els nostres Davids enviats a combatre un Goliat modern a la vall d’Elah. Hank Deerfield és la tenacitat, aquest veterà de la guerra amb el rostre castigat de Tommy Lee Jones que no defalleix en la recerca del seu fill, desaparegut a Iraq o als Estats Units, com dos escenaris de la mateixa batalla. El pare acomiada el seu fill com un nen amb somnis d’heroi i el recupera convertit en poca cosa més que unes despulles. Kant ens recorda un adagi grec: "La guerra es dolenta perquè fa més homes dolents dels que s’emporta per endavant". El problema és quan aquests homes dolents només són uns nens. És llavors quan el país necessita ajuda. Aquesta és l’advertència que llença Paul Haggis, reputat guionista i premiat cineasta que amb Crash va fondejar en la foscor de l’ànima humana. La seva segona pel·lícula, molt esperada, és aquest En el valle de Elah, una investigació policial que es converteix en retrat d’una trista societat i en un crit contra la guerra ple de ràbia continguda.
Article publicat a la revista Valors
1 comentari :
Em sembla una pel·lícula infravalorada, En el valle de Elah. és curiós xq als EUA no ha tingut èxit pel seu caràcter marcadament crític (amb la bandera no es juga...) i en canvi aquí ha provocat rebuig precissament per haver estat interpretada com una "americanada". Tot i així, és cine clàssic del bo, a l'estil Eastwood. Per suposat, es mereixia una nominació a l'Oscar molt abans que Michael Clayton.
http://marcheloswei.blogspot.com/2008/02/en-el-valle-de-elah.html
Publica un comentari a l'entrada