Invasión és un nou exemple del procés de vampirització al qual Hollywood sotmet als cineastes que per una cosa o altra despunten en el seu país d’origen. Olivier Hirschbiegel, director de dos grans èxits del cinema alemany (El experimento i El hundimiento), ha estat requerit per dirigir Invasión, una nova adaptació de la novel·la de Jack Finne, que al seu torn és també el tercer remake d’un clàssic indiscutible de la ciència ficció, La invasión de los ladrones de cuerpos, de Don Siegel.
És ben sabut que la ciència ficció sovint recorre a les metàfores futuristes per reflectir o criticar situacions del present. Així, als anys cinquanta La invasión de los ladrones de cuerpos va servir per expressar una certa fòbia al comunisme, i ara, en uns Estats Units pràcticament en guerra, podria haver servit per parlar de la por als atacs terroristes o de la paranoia en la qual sembla viure immersa la societat.
Però Hirschbiegel perd l’ocasió, limitant-se a fer quatre tímids apunts sobre com l’excés d’informació es torna en desinformació i acaba insensibilitzant les consciències de les persones. Aviat i per manca de risc, tot intent d’adaptar l’argument als temps que corren es dissol arrossegant la pel·lícula a una lamentable indefinició. Invasión no passa, llavors, de ser un pobre exercici d’estil, narrativament incongruent, únicament suportat amb certa dignitat per una Nicole Kidman d’aspecte seductorament "hitchcockià".
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada