Amb una certa experiència en el camp de la realització televisiva, el debut cinematogràfic de Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña exemplifica tots els tòpics, bons i dolents, dels directors novells. El film en qüestió, La habitación de Fermat, una de les operes prima estatals presentades al recent Festival de Cinema de Sitges, proposa una trama enginyosa i ben calculada, una factura elegant i unes interpretacions notables, amb presències destacadíssimes com les de Federico Luppi i Lluís Homar. La pel·lícula proposa la trobada de quatre matemàtics convidats a conviure en una casa enmig del bosc durant un cap de setmana en el qual hauran de resoldre una sèrie d’enigmes, cada vegada més complexes. El joc matemàtic es torna en broma macabra en el moment en què cada enigma fallit activa un mecanisme que redueix les dimensions de l’habitació, posant en una angoixosa situació els seus ocupants.
L’equació Cube + Deu Negrets = La habitación de Fermat pot semblar molt reduccionista però defineix amb força encert l'estil i l'argument de pel·lícula amb la que s’han estrenat Piedrahita i Sopeña. El film es pot veure també com un exercici d’estil d’uns estudiants de cinema avantatjats, que han sabut trobar dosis justes de tensió: la resolució dels enigmes matemàtics es combina amb les confessions de caràcter personal que van, mica en mica, definint els personatges i desvetllant els seus secrets més inconfessables, a mesura que l’amenaça va en augment. Un cert academicisme i sobretot la dependència infinita al guió li acaba restant frescor i sorpresa a un film potser massa senzill, però prou "resulton".
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada