Balanç

Que abandonats que us tinc... però és que aquests dies visc immersa en la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors. Aquí un balanç ràpid dels primers quatre dies, abans d'entrar en la voràgine del proper cap de setmana:

4 meses, 3 semanas 2 días: Em ratifico. Inauguració de luxe. Un abortament clandestí i les dificultats per consumar-lo és el pretext de Cristian Mungiu per retratar, amb aquell estil de realisme social "à la Dardenne", la situació dels darrers anys de dictadura comunista a Romania. La pel·lícula és d'una contundent austeritat, i encara que no acaba de ser rodona del tot (problemes de ritme, sobretot), ofereix alguns moments de gran intensitat i, sobretot, un regal inesperat que es diu Anamaria Marinca. La jove actriu suporta el pes d'una pel·lícula gens còmode, i està senzillament esplèndida.

Lady Chatterley: passió, erotisme, sensibilitat i natura, amb aquella sensibilitat afrancesada comme-il-faut i des de l'òptica femenina de Pascale Ferran, que actualitza la lectura de la ja de per si moderníssima novel·la de DH Lawrence, tot un cant al joie de vivre. Llarga, potser en excés, però tan honesta i sensual que és difícil no deixar-se captivar.

Desert dream: m'omple d'infinita satisfacció comprovar com una cinquantena de persones són capaces de sortir de casa un diumenge al vespre amb el fred i la mandra que feia, per veure aquesta petita joia sino-coreana signada per l'autor de Grain in ear, Zhang Lu, que torna a fer gala d'un extraordinari sentit estètic -quins enquadraments més macos té aquesta pel·lícula- i la seva minimalista poètica de la incomunicació.

Diario Argentino: ja en vaig parlar en el seu moment.

Odette: vaig riure a estones però en general em va embafar una mica.