El director britànic Paul Greengrass s’ha tornat a posar al capdavant de la saga de Jason Bourne després de dirigir-ne el segon episodi per tancar el cicle d’aquest espia sense memòria a la recerca de la seva identitat amb El ultimátum de Bourne. El realitzador, especialitzat en un cinema crític de contingut polític i social -és el responsable de Bloody Sunday i d’United 93, no renuncia a l’estil realista dels seus films més coneguts i aporta a la saga Bourne una pàtina de seriositat i rigor que la recobreix d’una certa maduresa. D’aquesta manera, allò que un altre director hauria reduït a una superficial persecució sense major contingut, adquireix en mans de Greengrass una certa dimensió de metàfora contemporània sobre l’home que es busca a si mateix. També, tot i que de forma velada, El ultimátum de Bourne fa un apunt de la corrupció del sistema d’intel·ligència nordamericà que s’ha fet visible a partir de l’11S.
Com en capítols anteriors, aquest film també està rodat en diverses capitals del món, inclosa Madrid, i compta amb la presència d’actors americans i europeus (com Paddy Considine o Daniel Brühl), opcions que converteixen El ultimátum de Bourne en un producte cosmopolita i actual. A nivell estètic, Greengrass desplega també una altra de les marques de la casa, l’extraordinari domini de la càmera en ma, a mig camí entre el cinema verité i el dogma, i que es recolza en un muntatge d’infart per fer de l’últim Bourne un notable exercici de cinema d’acció elegant, intel·ligent i trepidant.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada