El cinquè episodi de les aventures de Harry Potter passa de ser un tràmit inevitable cap al -esperem- crescendo final de la història. Totes les trames ja han estat plantejades en els capítols precedents i ara només queda esperar el gran desenllaç: entremig, pura anècdota i clicades d’ullet per fer les delícies dels seguidors més fidels de les novel·les de J.K. Rowling.
El director David Yates compleix amb discreció però eficàcia amb aquest encàrrec i supleix la poca teca amb els trucs i recursos apresos com a realitzador televisiu. És gràcies a aquesta eficiència que Harry Potter y la Orden del Fénix manté una certa dignitat i no desmereix una sèrie que va arribar als seus nivells més alts gràcies als dos episodis precedents d’Alfonso Cuarón i Mike Newell.
Yates renuncia a aportar trets d’autor a una pel·lícula funcional que rutlla en bona part gràcies a l’excel·lència d’uns secundaris de luxe: des de Gary Oldman, Maggie Smith, Alan Rickman o Emma Thompson, fins a la grandíssima Imelda Stauton, nou fixatge de la sèrie al costat d’una sinistra Helena Bonham Carter. Aquests actors donen versemblança a una història la credibilitat de la qual es veu amenaçada per culpa d’uns efectes especials de segona (tenint en compte els vistos en episodis precedents). La poca ambició que denota la producció d’aquest Harry Potter -que previsiblement es repetirà en el sisè episodi, que també dirigirà Yates- sembla confirmar que els millors cartutxos es reserven per la traca final.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada