No em va agradar la pel·lícula que ha guanyat al Baff 2007, Summer Palace. La vaig trobar pretenciosa, buida i encantada en si mateixa. I molt avorrida. Però entenc aquest premi, ja que porta implícita la denúncia a la censura que pateixen molts creadors per part de les autoritats xineses. Summer Palace no s'ha pogut estrenar al seu país i el seu director, Lou Ye, té prohibit rodar cap pel·lícula en cinc anys. I no pas per la seva posició crítica sobre els fets que van tenir lloc a la plaça de Tian'anmen l'any 1989, sucessos que serveixen de rerafons històric del film. Les ires dels censors tenen més a veure amb l'elevat to -vist des de l'òptica xinesa- d'algunes de les nombroses escenes de sexe del film.
Summer palace relata una història d'amor fou entre dos estudiants universitaris que es veuran implicats en les protestes estudiantils que van ser sufocades amb la sagnant matança de Tian'anmen. El director, però, se centra més en el sentir individual dels personatges que en els fets polítics i socials, cosa molt poc habitual en el cinema xinès que s'està produint actualment, i del que hem pogut veure grans exemples en el Baff, dedicat aquest any a la Xina. Lou Ye aprofundeix sobretot en la psicologia de la noia protagonista, tot i que no acaba de saber explicar el perquè de la seva angoixa existencial. L'existencialisme de manual acaba entelant la pel·lícula i dilatant el metratge fins a punts insostenibles. A favor de Lou Ye, però, cal reconèixer l'energia amb la que sap retratar ambients i col·lectius, amb moments realment destacables com la seqüència en la que mostra l'efervescent activitat cultural i política que es vivia a la universitat en els mesos previs als fets de Tian'anamen.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada