Koldo Serra supera amb resultats desiguals el pas del curt al llargmetratge amb Bosque de sombras. Serra debuta amb un inquietant exercici d'estil ben resolt visualment, però massa coix en el relat com per poder-lo considerar la gran opera prima que es podia esperar del director del premiadíssim curtmetratge El tren de la bruja.
També és cert que les expectatives eren molt elevades, ja que poques vegades un debutant compta amb el favor d'una gran estrella com Gary Oldman. L'actor britànic, a més, està acompanyat per un planter d'actors encapçalat per un esplèndid Lluís Homar -quin gran actor que tenim i que no aprofitem mai prou-, el correcte Paddy Considine i les guapíssimes Virginie Ledoyen i Aitana Sánchez Gijón, que en conjunt presten el seu talent a una pel·lícula que deu molta part de la seva credibilitat a les interpretacions dels actors. Uns actors que s'han sabut creure una història francament insubstancial.
Serra defineix la seva pel·lícula com un thiller rural amb ecos de western i és ben cert que el codis d'aquests gèneres són ben presents al film, com també les influències del cinema dels anys setanta d'Arthur Penn i companyia. Però queda molt poc on gratar sota una suggerent posada en escena que converteix els boscos navarresos en una presència poderosa, gairebé un personatge més d'una història inexistent. The backwoods es deixa veure com un interessant exercici d'estil de creació de tensió -amb el pretext d'una caçera humana-. Afortunadament també és la demostració que fer el salt del curt al llargmetratge i no morir en l'intent és possible. Però sobretot, la pel·lícula de Koldo Serra serveix com a prometedora però encara vacil·lant targeta de presentació.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada