Un noir digne de Dashiell Hammett vist des de l'òptica oriental, això és Invisible Waves, una pel·lícula vista al BAFF passat i que s'havia quedat al tinter. Es tracta d'una producció panasiàtica dirigida per un dels noms claus del cinema tailandès, Pen-ek Ratanaruang, sota un nou concepte de fotografia expressionista made in Christopher Doyle (col·laborador etern de Wong Kar Wai) i muntada seguint la cadència marcada per l'anar i venir de les onades.
Aquest mateix anar i venir és el que mou el protagonista, l'omnipresent i sempre atractiu Tadanobu Asano, que interpreta a un cuiner que també és l'home de confiança d'un mafiós de Hong Kong. Però el cuiner caurà en desgràcia, com no podria ser d'una altra manera, quan s'enamori de la dona del mafiós, i després de matar-la -per encàrreg- es refugia en un Phuket post-tsunami on el comença a empipar un missatger de la màfia. Abans, en el vaixell que el portarà a Tailàndia, es toparà amb una autèntica dona fatal, Noi (Hye-jeong Kang, l'actriu coreana que vam descobrir a Old boy), que l'empenyerà a la deriva existencial en el més pur estil sirena del Mississipi.
El film barreja la poètica amb una certa violència i un humor absurd gairebé "tatinià". Però sobretot, destaca la forma com Ratanaruang encaixa sense traumes els elements propis i els llocs comuns del noir occidental en una narrativa abstracta, plena de temps morts i silencis absolutament orientals. És aquesta suggerent mescla la que deixa un reposat rastre en la retina, molts mesos després d'aquell primer impacte.
Technorati Tags: Baff, cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada