dimecres, de gener 10

La inutilitat de la guerra



El primer film del díptic sobre la batalla d’Iwo Jima que ha dirigit Clint Eastwood reconstrueix els fets que van tenir lloc el 1945 en aquesta illa deshabitada de l’arxipèlag japonès, però sobretot n’analitza les conseqüències en la societat americana.

El film té com a protagonistes els soldats que claven la bandera americana al mont Suribachi i que va immortalitzar Joe Rosenthal en una famosa fotografia. A partir d’aquí Eastwood, amb la complicitat del guionista Paul Haggis, explica com es construeix un heroi, la seva suposada utilitat social i l’ús manipulat, propagandístic i econòmic que se’n fa per part del govern.

La pel·lícula beu de la tradició del drama bèl·lic clàssic, modernitzada amb un esplèndid guió que trenca amb la linealitat del relat i el dota d’una complexa però eficaç estructura de trencaclosques. Eastwood fa servir el muntatge parcel·lat per dosificar la informació: primer mostra com els soldats són rebuts i tractats com herois, i per mostrar tot seguit el rerefons amarg d’uns soldats que no s’hi senten i que tampoc acaben de comprendre la utilitat de la guerra en què han participat. Aquesta deconstrucció posa en evidència també la manipulació política d’uns fets que, per si sols, parlen també de l’absurd i la inutilitat de la guerra.

El muntatge fragmentat també aporta a la pel·lícula un aire de modernitat inusual en el cinema de Clint Eastwood. L'actor, confirmat definitivament com a director amb els seus darrers tres títols, es torna a mostrar serè i lúcid darrere les càmeres i així es percep en una pel·lícula elegant i que evita sentimentalismes fàcils. I és que amb molta mà esquerra, Eastwood fa servir el seu progressista al·legat contra la guerra per transmetre també una contundent crítica a la inútil presència de les tropes nordamericanes a Iraq.

Technorati Tags:

2 comentaris :

Dani Gadea ha dit...

a mi em va agradar molt, Eastwood em sorprèn cada cop... i l'enfocament de la guerra i el seu context polític em sembla apassionant.

Judith ha dit...

Me n'alegro, és una gran pel·lícula. Ara només ens falta esperar a Cartas per IWo Jima, a veure si està tan bé com diuen.