dilluns, de gener 8

El US Marine Corps War Memorial



El passat estiu a Washington vam tenir l'oportunitat de veure en directe aquest famós monument que recorda els soldats americans que van lluitar a la II Guerra Mundial i més concretament a la batalla d'Iwo Jima. El monument, dedicat al cos dels marines, és obra de l'escultor Felix DeWeldon i es basa en la famosa fotografia de Joe Rosenthal que aquests dies és tema central de la pel·lícula de Clint Eastwood Banderas de nuestros padres, i la veritat és que després de veure la pel·lícula ens mirem aquest símbol amb uns altres ulls... Però ens ha fet gràcia penjar aquí les fotografies que vam fer. El monument, que impressiona per les seves dimensions, està situat a les afores del famós cementiri militar d'Arlington, al seu torn situat a l'altra banda del riu Potomac, i per arribar-hi vam fer un penós camí a través d'una mena de camp ple de mosquits, sota un sol de justícia, en ple mes d'agost.



Technorati Tags: ,

5 comentaris :

Cesc Amat ha dit...

Judith,

M'ha passat allò que m'ha esborrat el comentari d'abans, quina ràbia! Bé, et deia que vam veure la peli "Banderas..." amb en Sali i a mi em va decepcionar. Com saps, vaig ser també a Washington el passat mes d'agost i en canvi no vaig veure el monument als marines, encara que diria que el fet d'haver-lo vist o no suposo que no hauria d'afectar si pensem que la peli és bona o no! :-) Encara que inevitablement deu afectar la càrrega simbòlica i personal que li donem.

Bé, feta la conya, tres crítiques a la pel·lícula. Primer, em sembla que abusa d'una certa complexitat innecessària en el guió. Utilitza fins a quatre o cinc moment temporals, que no sempre queden ben lligats. En alguns passatges hi ha una evident manca de ritme, en altres en canvi les seqüències se succeixen molt ràpidament.

Segon, diria que sobretot els tres personatges principals no estan ben tractats. Veiem, per exemple, com un dels suposats herois s'emborratxa una vegada i una altra, però a mi m'hi falta algun detall més de la seva història personal, aquest dèficit, des del meu punt de vista, afecta també les escenes finals de la pel·lícula, que queden esmorteïdes justament per això; no entenem prou la perspectiva d'un home que ha passat per la guerra, el valor d'allò que està fent, el sentit que té.

I per últim, lligant amb això, és cert que la narració antibèl·lica certament hi és, i en alguns moments és realment punyent (les mares, el morir en foc amic, la brutalitat), però en d'altres moments diria que és incompleta. Hi trobo a faltar una reflexió més profunda sobre el dolor, la injustícia, l'enemic inconegut amb qui t'enfrontes, la gratuïtat de la mort, el procés individual de cada soldat... No ho sé, se m'acudeixen coses per gratar més, a part del "morir matant pels teus companys", que també.

Judith ha dit...

Hola, deu n'hi do amb el teu comentari. A veure:

-està clar que un monument no influeix a l'hora de decidir si una peli és bona o no, a aquestes alçades de veure cine només em faltaria això! Però m'ha fet gràcia posar les fotos i fardar del meu viatget, és tot.

-sobre la peli: no estic d'acord amb el que dius del muntatge, vaig sortir del cine amb la sensació de que per fi algú el feia servir per explicar alguna cosa i no només per dissimular la manca d'història -com per exemple passa a babel, per citar l'exemple més recent- Puc acceptar que la peli tingui problemes de ritme, en això estic d'acord, però el muntatge a trossos té una funció molt clara: primer t'ensenya la part maca de tot plegat, apelant també a l'imaginari que tenim de pel·lícules clàssiques de guerra, etc, per mostrar-te com es crea un heroi. Tot seguit el torna a mostrar tots els moments, però havent explicat abans el que tenen de rerafons. I la segona lectura de cada imatge és tremenda, no creus?

- si els personatges estan ben tractats o no, a mi em sembla que ja t'explica la part personal que necessites per entendre la història, és a dir, el que van fer després de la guerra. Així és com el vol explicar que tan de rollo amb ser herois de la pàtria no els ha servit de res, perquè en realitat van ser objecte d'una trista manipulació propagandística per part del govern. El que si que em sobra és el detall del fill que reconstrueix la història del pare i escriu un llibre, un recurs massa vist.

- i per mi és una peli antibèl·lica del tot, i no només en l'escena de la mare (això ho trobo una mica reduccionista, si em permets). Tota la reflexió sobre la necessitat de la societat de tenir "herois" en els quals projectar els seus propis dubtes davant allò que està passant -la guerra-; la manipulació del govern, fins i tot la imatge dels soldats lluitant i morint per un tros de roca deshabitada... està clar que l'Eastwood no vol entrar en el conflicte concret entre japonesos i americans, sinó parlar de la inutilitat de la guerra en genèric. Si calia parlar del dolor, no ho sé, és la teva opinió, a Milion Dollar Baby en parla i molt bé, per cert. Tampoc crec que calgui parlar de l'enemic desconegut perquè la idea no es parlar de l'enfrontament, sinó de la utilitat o inutilitat de la guerra. SObre això últim, a més, crec que ha obviat treure els japonesos perquè ja sortiran a la propera peli, Cartas des de Iwo Jima.

Cesc Amat ha dit...

Judith,
I tant dona, era una conya lo de les fotografies! A més, ara em fa certa ràbia no haver vist el monument quan hi vaig ser. Sobre la peli, bé, està clar que cadascú té les seves preferències. Em va agradar molt més Million Dollar Baby que no pas aquesta. Per cert, t'he deixat un meme al meu blog!

Judith ha dit...

Accepto el meme, hi rumiaré una mica i el penjaré properament,

merci per la visita i per la "polèmica", discutir (de bones) sobre pel·lícules és el millor del món!

Kitsune ha dit...

Hacen falta ganas para cruzarse Arlington en pleno mes de Agosto para ver el monumento a los marines. Nosotros lo hicimos este Septiembre a eso de las 9 de la mañana y casi morimos en el intento. Nos habíamos levantado a las 7 para poder llegar pronto y cruzar el Potomac andando hacia el Mall, pero nos salió el típico día de calor húmedo y a pesar de ser bien temprano cuando llegamos hasta el monumento estábamos ya a punto de la deshidratación. Vaya moral la vuestra de verdad.... Pero sí el monumento es bastante impresionante más por las dimensiones que por el lugar donde está.
Supongo que me tendré que ver la peli, pero cuando vi el anuncio por aquí me pareció una cosa tan patriotera... supongo que intentaro que lo pareciera en el trailer por la cosa esa de que si no, los guiris no van a la cine, JAJAJAJAJAJAJAJA.
Un abrazo desde guiriland después de recuperar la internet perdida.