L'etna defineix el perfil de l'illa de Sicília. El nostre guia s'hi referia continuament com "la sua maestà l'Etna". I aquests dies, sa volcànica majestat ha entrat en una forta activitat que ens va obligar, fins i tot, a aterrar a l'aeroport de Palerm enlloc del de Catània on teníem previst. Però si que vam poder enfilar un tram de la muntanya.
A només dos mil metres d'alçada, l'Etna ofereix aquest aspecte rocós i àrid. Però als 2500 metres, el volcà es converteix en un paisatge lunar i fantasmagòric absolutament fascinant, on les cendres tenyeixen la neu d'un to platejat.
És curiós com enmig d'aquest no res tan impressionant la gent sent la necessitat d'expressar-se...
Nosaltres també ho vam fer, jugant a ser Bela Tarr i reproduint una escena de Satantango.
Technorati Tags: cinema
3 comentaris :
M'encanten les cròniques que fas quan viatges, a banda de provocar-me una certa enveja, evidentment.
L'enveja sana, eh?
Gràcies per la fidelitat...!
Saníssima!!
Publica un comentari a l'entrada