Ahir a La Vanguardia vaig llegir una notícia de Salvador Llompart sobre la transformació que estan visquent diversos cinemes del centre de Barcelona, com l'Alexandra -que es convertirà en la principal seu de l'Alternativa- o el mític Casablanca de Passeig de Gràcia. Entre d'altres qüestions, la notícia també explicava això (us ho trascric en traducció simultània perquè no trobo la notícia en la versió digital):
(El Casablanca) cedirà permanentment una de les seves sales als programadors del cinema Ambigú, el singular projecte que, fins fa poc, oferia setmanalment a la sala Apolo, grans pel·lícules -refrendades la majoria d'elles en festivals com Cannes, Venecia o Berlín- però que per la incomprensible lògica del comerç del cine, en mans de grans distribuidores, no habien trobat encara el seu lloc a la cartellera espanyola. Aquest cine invisible, de qualitat contrastada, tindrà ara, en el format de cineclub, combinant estrenes i reposicions, un lloc permanent en la cartellera del Casablanca de la ma de 100.000 Retinas, els impulsors del cine Ambigú i també del Festival de Cinema Asiàtic. Barcelona, d'aquesta manera, amb els seus continus events cinematogràfics instal·lats a l'Alexandra, i amb el recolzament de l'Ambigú en el Casablanca repescant els grans títols, entra en una especie d'estat eufòric de festival permanent.
No es tracta d'expressar en aquest post l'enorme satisfacció personal que suposarà per la nostra cinefília aquesta promesa d'un "estat eufòric de festival permanent", però us la podeu imaginar. El que jo pretenia ara és fer notar la contundent i decidida aposta de les sales barcelonines de referència per aquest anomenat "cinema invisible", del qual ja fa temps que intentem, tot i que modestament i en la mesura de les nostres possibilitats, ser-ne abanderats. Hem defensat "l'altre" cinema tant des d'aquest mateix blog, com des de portals amics i, aquest any també amb molta empenta, il·lusió i també amb força risc (però sense risc no hi ha glòria, oi?), des de l'organització de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró. Aquesta notícia de La Vanguardia ens dóna moltes esperances perquè d'alguna manera ens confirma que aquest és el camí per on passa el futur del cinema.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada