L'altre dia vaig trobar, en una botiga xinesa del barri de Peramàs de Mataró, un disc amb la foto de l'Andy Lau a la portada (és el primer de l'esquerra). I no me'n vaig poder estar, és clar. Però així ja puc dir que segueixo la carrera musical de l'Andy de forma més ortodoxa que la seva trajectòria cinematogràfica, que generalment viatja en mula. El disc en qüestió em va costar el mòdic preu de 3 euros cinquanta, i això que és un disc doble, no em direu que no sé trobar ofertons. Clar que la cosa només té un petit problema i és que tot, i amb això vull dir absolutament TOT, està escrit en caracters xinesos. Sort de la wikipèdia que ens fa la vida més fàcil: allà he pogut trobar com s'escriu Andy Lau en xinès i, a base d'una laboriosa tasca d'observació comparativa, he pogut arribar a la conclusió que en el disc hi ha tres cançons seves. Els títols de les cançons i el nom de la resta d'intèrprets queden en el més críptic i fosc dels misteris, però aquest també és l'encant del friquisme, oi?
Technorati Tags: cinema
2 comentaris :
Et refereixes al xino de darrere de la biblioteca? Uffff... la secció de DVD i Video CD que tenen em produeix una addicció tremenda, amb aquelles caràtules y les edicions mai editades a Espanya i a sobre a uns preus de todo a cien.
Si, és aquesta botiga. Han convertit aquella zona en Chinatown, jo crec que hauriem de recollir signatures per fer instal·lar una d'aquelles títpiques portes xineses a l'entrada del carrer Pompeu Fabra, li donaria un toc de color a la zona no?
Publica un comentari a l'entrada