dimecres, d’octubre 18

Fantasia i realitat



Amb El Laberinto del Fauno, la pel·lícula que va inaugurar el festival de Cinema de Sitges, el mexicà Guillermo del Toro retorna d’alguna manera al món fantàstic de les seves primeres pel·lícules i en especial de la que el va donar a conèixer, la celebrada Cronos. Al mateix temps, recupera el tema de la Guerra Civil Espanyola, que ja havia tractat amb menys fortuna a El espinazo del diablo, i l’aborda des del punt de vista d’una nena, Ofelia, que fuig gràcies a la seva imaginació infinita de la crua realitat de la postguerra.

A través de la mirada infantil, que remet a El espíritu de la colmena de Víctor Erice, el terror i la violència del món dels adults es converteix en el punt de partida d’una aventura fantàstica, metàfora al seu torn de la importància de la imaginació com a forma d’escapament. En la seva imaginació, Ofelia, com en els contes clàssics, ha de superar una sèrie de proves per recuperar el tro de princesa d’un món paral·lel lluny de la por i la misèria que l’envolta.

Del Toro dosifica amb gran control les seqüències fantàstiques, que destaquen pel disseny de producció i la caracterització dels personatges –les fades, el faune i l’home pàl·lid són realment antològics. Aquests moments s’intercalen amb les escenes realistes al voltant del militar feixista Vidal –un notable Sergi López– i el terror que instaura en una comunitat rural (en la qual destaca per sobre de tots el personatge que interpreta una excel·lent Maribel Verdú). Les escenes, d’extrema duresa –com ara les tortures als republicans–, allunyen El Laberinto del Fauno del públic «familiar» per convertir-lo en un film adult, en què Del Toro demostra haver assolit la seva maduresa artística.

2 comentaris :

Anònim ha dit...

La tienda en Casa os ofereix:

El ProMASometre!!!!

S'ha acabat el fer política convencial, arriba el nou ProMASometre amb el qual podràs fer promeses electoralistes, sense cap ni peus, estimant Catalunya però deixant-la sense un duro.

Que algú engega una acció al voltant de la vivenda social... ProMASometre t'en ofereix una vivenda per a tú si tens quatre fills i la segona residència a Platja d'Aro si arribes a vuit fills.

Que algú et diu que pactaràs amb el PP.... ProMASometre t'ofereix la possibilitat de serveis notarials per a verificar la validesa de les teves promeses electorals.

Que Catalunya s'omple de inmigrants..... tranquils, ProMASometre ofereix diners per a mantindre'ls a tots, previ pagament d'un mòdic preu en forma d'explotació laboral a alguna de les empreses del Grup Godò.

Que ens quedem sense un duro...... ProMASomtre també paga hipoteques a tots aquells que més la necessiten.... per exemple, el fill d'en Pujol.

Arriba una nova forma de fer promeses electorals, una nova forma de fer política. Expoliar Catalunya, Manegar Bé... Vota ProMASometre!!

Judith Vives ha dit...

Gràcies però a l'Espai Isidor no fem campanya.